Poc abans de baixar la
persiana, un jove Santa Claus entra a la joieria i, adreçant-se a la dependenta
mentre treu de la panxa postissa una pistola, anuncia que això és un
atracament. La noia alça els braços i espantada balboteja un et donaré tot el
que vulguis, però no em facis cap mal, i ell respon no et preocupis, bonica,
que només vull una cosa: el millor anell que tinguis. Quan, tremolosa, li
entrega de la vitrina un d’or blanc amb un rubí enfilat, el jove Santa Claus li
demana, assenyalant-lo amb l’arma, sisplau, embolica’l per regalar. Un cop
posat el llaç, arrissa amb les tisores les puntes i li entrega la caixeta a
l’atracador, que l’agafa amb compte. Se’n va ràpid, enrogit rere la barba
blanca, no sense entregar-li abans el botí a la dependenta i dir-li bon nadal,
preciosa, desitjo que t’agradi.
Il·lustració de Thomas Nast, 1881.
Víctor Lorenzo Cinca (Balaguer, 1980) és Llicenciat
en Filologia Hispànica. Cofundador i membre del comitè editorial de
“Internacional Microcuentista”, revista electrònica dedicada exclusivament al
microrelat. Ha publicat els seus contes (en llengua castellana) en diversos
blogs i webs dedicats a la minificció, i en diverses publicacions periòdiques,
digitals i en paper. Alguns del seus microrelats estan recollits en antologies
i d’altres han rebut mencions en diversos premis. Publica els seus microrelats
al bloc “Realidades para lelos”.
Oh, que bonic! Sempre sembla que hi ha una mica d'esperança, al cap i a la fi.
ResponEliminaPoques habilitats socials tenia aquest Pare Noël; vull dir... aquest home.
ResponEliminaVicent
Anna Maria, Vicent: gràcies pels vostres comentaris. Jordi: gràcies per aquest espai. Sempre és un plaer passejar-se per la Bona Confitura.
ResponElimina