Vint anys després, per Nadal, el Biel decidí tornar al poble on vivia
el seu germà Pau. Li havia anat prou bé, en aquell país llunyà. El pare i la
mare feia temps que eren morts. Volia recuperar les arrels, compartir la
fortuna amb el seu germà. Duia un maletí ple de diners i un cinturó ample
farcit de diamants.
Tan bon punt baixà del tren va cridar un mosso perquè traginés les
maletes. Li donà un bitllet de propina i decidí passar la nit en un hotel
proper a l’estació. L’endemà, el dia de Nadal, buscaria el seu germà Pau.
Biel mai no es despertà, aquella nit de Nadal. Li van clavar un punyal
al cor mentre dormia. Li robaren la maleta amb els diners i el cinturó amb els
diamants. Mentre li travessava el cor amb el punyal, Pau no el reconegué; Biel
havia canviat tant...
La il·lustració és de
Guillen Cifré. El microrelat forma part el recull inèdit “Kurts”, amb textos de
Jordi de Manuel i il·lustracions de Guillem Cifré.
Jordi de Manuel Barrabín
(Barcelona, 1962) és biòleg, professor i escriptor. Ha publicat diverses
novel·les i narracions i ha obtingut nombrosos premis literaris. Escriu per a
infants, joves i adults i conrea especialment el gènere negre i la
ciència-ficció. http://www.jordidemanuel.cat/
Guillem Cifré (Barcelona, 1952). Als anys 70 va iniciar-se al món
gràfic a la revista Matarratos. Ha col·laborat com il·lustrador a la televisió
(TVE, Canal +) i amb diaris (Avui, El Periódico). Ha estat guardonat amb
diversos premis entre els quals destaca el Premi Nacional de Còmic 2009 per
l’àlbum il·lustrat Artfòbia II.
Em recorda una obra de teatre d'Albert Camus, Le malentendu. Una mare i una filla tenen un hostal i roben els dispesers, en ocasions els maten. Un dia torna el fill i germà que havia marxat feia anys i s'hi hostatja. No el reconeixen i a la nit el maten per robar-lo abans que es pugui identificar. Elles ho descobreixen massa tard.
ResponEliminaQuina negror nadalenca, De Manuel. La il.lustració també m'encanta!
Renoi... guerra entre germans. Molt ben escrit el relat, m'agrada que amb tant poques linies es pugui dir tant... Negre, negre...
ResponEliminaMARTA VALLS
Aprofito a llegir aquest microrelat.. "esfereïdor"
ResponEliminaI et demano que aquest 2013 ens sorprenguis amb un nou llibre ben negre.. fosc del tot!!!!
BON ANY JORDI!!!!
Mercè
Gràcies, acabo de rebre un regal nadalenc extraordinari: el relat de dalt amb la veu extraordinària de Miquel Llobera i la música sublim de Miles Davis. Aquí ve l'enllaç on ho he penjat: http://www.jordidemanuel.cat/germakurt.mp3
ResponEliminaah, i molt bon any, igualment, Mercé...!
ResponEliminaFelicitats, De Manuel! Acabo de redescobrir-te en un altre micro: poques paraules ben jugades i molt intens.
ResponEliminaMaria Teresa