MEFOMORTASIS (Un microrelat de Maria Cirera)

M’he llevat a les sis en punt. Les sis en punt! Li he preparat l’esmorzar i he escalfat un cassó amb llet. M’he assegut a la cadira i he començat a repicar amb els dits a sobre la taula. Un quart i cinc... dos quarts menys cinc... dos quarts de set. Quan les venes del coll estaven a punt de rebentar-me, he saltat cap a la porta de la seva habitació. He parat l’orella. Res. Un lleuger criiiic-criiiic. M’he begut la llet abans no es refredés del tot i he tornat a seure. Maleït ganàs... a veure qui podrà més, a veure qui dels dos podrà més... El seu pare s’ha llevat arrossegant els peus. M’ha mirat aixecant una cella i sacsejant el cap en senyal de “que no ho veus que amb aquest noi no hi ha res a fer?”. Dit i fet, he tornat a saltar:

–Gregori!

–Criiiic-criiiiiiic.

Pam pam pam pam pam, a la porta.

–Gregoooori! Gre! Go! Ri!

–Criiiic-criiiiiiic.

Al final no he pogut més, ha fet girar la maneta i la porta ha espetegat contra la paret. Em mirava amb els ulls vidriosos des de sota el llit, tot encarcarat, mig tort i repugnant.

–Ja hi tornem a ser amb la història de cada matí! N’estic tipa, eh, n’estic molt tipa. Vols sortir d’aquí sota I anar a treballar? N’estic fins al capdamunt dels teus cuentus. Ni en insecte ni en res, t’has convertit, a tu el que et passa és que ets un gandul! Mare de Déu senyor, quin panorama. Clavadet a son pare…

–Criiiic-criiiiiiic.

Els dibuixos són de Claudio Goldoni, 2004.

Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.