dijous, 11 d’octubre de 2012

PRIMAVERA A CIUTAT NOD (Un microrelat de Maria Cirera)


Cada primavera, a Ciutat Nod, apareixen milers d’animals morts sobre l’asfalt brut i tacat. Petits rosegadors, ocells, gats... empesos pel bon temps, escapen de la feixuga letargia de l’hivern fins que... pam! Els vehicles rodats estaborneixen els seus cossos i els expulsen lluny, molt lluny, sobre el voral del carrer. També, a ciutat Nod, la llei del més fort sentencia: “tu te’n vas, tu et quedes” i, d’un impacte sec, els més dèbils queden exclosos del cabal del temps. Aquella primavera, en un dels carrers més transitats de la ciutat, va aparèixer el cos sense vida d’una cria d’hipopòtam.

Aquell tros de carn entumit, llefiscós i gros, va quedar estès a dos metres de distància d’una claveguera, al mig de la via pública. Ningú no es va demanar mai com havia arribat fins allà. Potser havia caigut del cel i s’havia estavellat contra el terra. Potser buscava la seva família, perdut a milers de quilòmetres de distància de la sabana. Potser havia germinat mort sobre l’asfalt, com una flor podrida. Aquestes són hipòtesis que mai ningú no es va plantejar. Van passar els dies, el cos putrefacte es va anar consumint a poc a poc, molt a poc a poc. Al cap d’uns quants mesos, la cria d’hipopòtam era poca cosa més que una taca de quitrà sobre l’asfalt del carrer més transitat de Ciutat Nod, una ciutat on ja res és possible i res està per fer.


La il·lustració és "Now we hunt hippopotamus" (2011) d'Aaron Johnson

Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius. Aquest microrelat forma part d’un llibre de microrelats en preparació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada