Es tracta d’una gitaneta preciosa que venia alls
pels mercats. Si no obria la boca, calçada, neta i perfumada, podia passar per
una senyoreta. La va conèixer un empleat de banca, lletraferit –àdhucs i
quelcoms a desdir–, assidu al Palau i lector dels Nostres Clàssics. Des que
se’n van al piltre junts, s’ha tornat un baranda que fa anar la mui per
entarugar panolis amb el toco-motxo. Mou tan finament els dàtils, que arramba
les carteres que vol. Quan no curra, es col·loca amb una mica de merda. Re no
l’atxanta: la cangrí ja és casa seva.
Microrelat inclòs a “El jardí de Lil·liput” (Pagès
editors, 1994)
Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor
d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic adult.
Redactor de la revista “Cavall fort” i membre del col·lectiu “Ofèlia Dracs”. Va
guanyar el premi Víctor Català per “Solucions provisionals” (1965) i va ser
finalista del Sant Jordi amb “Els orangutans” (1966). Entre els seus llibres de
microrelats cal destacar “Bonsais de paper” (Edi-Liber 1993) i “El jardí de
Lil·liput” (Pagès editors, 1994)
Senzillament genial!
ResponEliminaboníssim, el relat d'un mestre
ResponElimina