A mitja tarda dues noies deixen caure les manetes dins una peixera,
intentant atrapar els peixos de colors que hi neden tranquils. Els dits fan de
cuquets, però els peixos, que no tenen una gran memòria, continuen nedant
perquè només recorden el silenci. El temps i el silenci fugen dels dits menuts
i es queden enganxats a les escates exactament igual que en les fotografies de
les noies, quan eren nenes, que pengen davant la peixera. Elles juguen, riuen i
encara pensen que el temps passa lentament i que els dies estan fets de peixos
de colors.
Microrelat guanyador del “Premi Grau Miró de relats
Hiperbreus” 2011. L'il·lustra una obra de Jacques Henry Lartigue (1929)
Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és
Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s.
XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de
Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll,
Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no
torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa
Curta 2007) i “La dona bilingüe”
(Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu
consultar el seu bloc personal: Llengua de gat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada