Les paraules del representant de la llei en dictar
la sentència que absol els violadors ressonen a les orelles de la noia a la
sortida del jutjat. Uns amics seus, indignats, assalten la casa del jutge, el
lliguen i el sodomitzen perquè sàpiga el pa que s’hi dóna. El magistrat, fidel
als seus principis, no escarmenta i uns dies després n’absol un altre, de
violador. Algú diu que ho fa per aplicar l’esperit de la llei. Altres, per si
es repeteix la venjança. Però aquest cop no té sort, tot i que deixa uns dies
la porta de casa ajustada.
Microrelat inclòs a “El jardí de Lil·liput” (Pagès
editors, 1994)
Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor
d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic adult.
Redactor de la revista “Cavall fort” i membre del col·lectiu “Ofèlia Dracs”. Va
guanyar el premi Víctor Català per “Solucions provisionals” (1965) i va ser
finalista del Sant Jordi amb “Els orangutans” (1966). Entre els seus llibres de
microrelats cal destacar “Bonsais de paper” (Edi-Liber 1993) i “El jardí de
Lil·liput” (Pagès editors, 1994)
Resulta sorprenent, tot i tenir una bona dosi de simple actualitat. Ho hauré vist a alguna banda?
ResponEliminaPau Alvarez