CASAMENT (Un microrelat de Núria Pujolàs)

Són dalt de l’altar.  Ella, la núvia, duu un vestit blanc que engavanya els saxons confeccionats amb la laboriositat de menjar un àpat rere un altre. Ell, el nuvi, és la primera vegada que es posa corbata. Li estreny lleugerament el coll; se sent, físicament i simbòlicament, ofegat.

Resten pocs segons pel moment de dir el SÍ etern, en l’amor i en la malaltia, fins que la mort -o un advocat matrimonialista- els separi. És el seu instant.

Fa dos anys que organitzen aquell dia. Dos anys per lligar-ho tot. Dos anys de mesurar cadascun dels detalls. Dos anys d’anar casa per casa, d’amics i familiars, per convidar-los personalment. Dos anys de voltar arreu per triar restaurant, música, fotògraf, etc; fins i tot, s’han atrevit a opinar sobre la marca de l’arròs que els tiraran a la sortida. Dos llarguíssims anys.

És una parella molt coneguda; els dos són del municipi de Vilajor, de tota la vida. Avui, les cases han quedat buides. Tots, petits i grans, han anat a veure el casori. Són dins de l’església romànica amb la màxima seriositat i felicitat que exigeix aquest joiós instant. Han arribat al punt de la cerimònia en què alguns segons de silenci precediran el SÍ que els ha d’unir davant de totes les mirades. 

Llavors, en aquell magnífic moment de la seva vida, se sent la melodia d’un mòbil. Els nuvis es giren. És del cosí segon de la tieta Dolors, en Quirze. És la tonada de la Champions League (versió coneguda de la composició Zadok the Priest de Händel).

En Quirze regira totes les butxaques i no el troba. La vergonya li tapa tot el rostre amb un vel vermell. Aquella música segueix sonant. Al capellà se li’n va el sant al cel. Agafa el calze per les dues nanses i l’aixeca amb aire triomfal.

Il·lustra el microrelat "Casament camperol" de Henri Rousseau (1904-05)

Sóc filla de Can Saulo de Cànoves: aprenent de mare, dona, amiga i escriptora. Diuen que dec ser gestora cultural tot i que circumstancialment estic a l’atur. Llicenciada en Economia a la Universitat de Barcelona he treballat 13 anys a la Generalitat de Catalunya i un parell a l’Associació Pas i la Fundació Lluís Maria Xirinacs. M’apassiona escriure, llegir, anar al teatre, escoltar poesia i música (o les dues alhora), organitzar activitats culturals i estimar als qui estimo.