Una també es cansa de la mateixa cantarella. De ser, dia rere dia, la més atractiva del regne. Dels elogis i les declaracions d’admiració incondicional. De la idolatria –insistent i llefiscosa– del mirall.
Per això, el matí que el mirall màgic li fa saber –burleta– que la fillastra li ha usurpat el ceptre de la bellesa, no s’amoïna gens. Ja era hora! Que la nena es passi ara els dies pentinant la seva vanitat davant la imatge reflectida! Amb els sacrificis que demana conservar el lideratge, lluitar contra el desgast dels anys, vèncer la decadència inevitable.
La reina destronada té uns altres plans: abandonarà el palau d’incògnit i s’endinsarà al bosc. Trobarà la casa on viuen els set miners sol·lícits. S’hi instal·larà. Llavors només haurà d’esperar la visita de la bruixa amb la poma. Passat el mal tràngol, sap que obtindrà el premi del petó d’un príncep i del final feliç que sempre li havien negat.
Microrelat inclòs al recull "Catàleg de monstres" (Marcòlic, 2012) que es presenta el dia 8 de Març a la llibreria La Gralla de Granollers. Més informació a Catàleg de Monstres
Molt bo! La meva enhorabona per la publicació d'aquest catàleg monstruós que espero tenir aviat entre mans.
ResponEliminaEspero trobar el monstre principal el dia 8 de març, i no pas el 9 com indiques aquí dalt. Data usurpata est?
Mercè B.
Tots desitgem el que no tenim, no?
ResponElimina