NUS (Un microrelat d’Esther Blanco Ribot)

Sento la clau al pany. S’enferritja. No he passat la balda! Joan estossega. Va cuit. Sempre hi va. Entra. Suo molt. Nua i paralitzada pel terror escolto com grinyolen les xarneres de l’habitació dels nens. Dormen, ells rai... Els fa un petó? Tanca. Camina insegur pel passadís. Empassega amb el sabater. Tot és tan previsible! Ara és al lavabo. Al de cortesia. Em fa l’efecte que des del meu patíbul ensumo el pixum fètid de cervesa. Fa ombra a l’escletxa de sota de la porta del nostre dormitori. El cor m’explotarà. Per què no ho he aturat abans? Tenir aquest home aquí és del tot suïcida. La maleïda rotija l’ennuega. Se seu als peus del llit per descordar-se les Tod’s. Les rebot contra el sòcol. Malaguanyades! Tinc tots els músculs engarrotats. Si em moc per desentumir-me sabrà que estic desperta. No em convé. Gens. Noto el fregadís de la roba mentre es despulla. La llença a terra. En picar-hi, la sivella del cinturó fa una fressa metàl·lica que m’esmussa. S’estira, nu, sobre del llit. Volta cap aquí, volta cap allà. Que s’aturi, si us plau!

Tres quarts d’hora més tard, quan els ronquets ja són eixordadors, a les enfosques, acompanyo Pere a l’entrada. Ja s’havia adormit. També nu, sota del llit.

Microrelat guanyador del IV Premi “Font de Santa Caterina de Microcontes” (2011) de Montornès del Vallès. L'il·lustra una obra d'Edvard Munch.

Esther Blanco Ribot. Empordanesa. Profe d'Història. Lletraferida. Matinera. Màster en Monoparentalitat (sola amb nen adolescent). Viatgera. Políglota. Filoitaliana. Feliç en un Museu d'Art i en un dia de tramuntana a l'Hotel Empúries. Hiperactiva. Cardiòpata. Sibarita. Incontinent verbal. Caríssima. Misògina. Excessiva. Aficions: música (clàssica i pop); caminar a pas de legionari; col·leccionar "bolsos" i llibres d'història i d'art; un home intel·ligent, cultivat i escultural, amb mans perfectes. Meta a curt termini: demanar excedència per passar un mes a NY amb el meu fill (per això ara em presento a premis: necessito quartos). Meta a mig termini: treballar un o dos anys a Roma per acabar la meva tesi doctoral sobre el Renaixement. Meta a llarg: sobreviure. Càustic sentit de l'humor. 43.