L’Artemi Puigpelat, que es va quedar sense feina, no li va quedar altre remei que mirar de trobar-ne. Va escriure un currículum no massa engrescador, però ajustat als mèrits de la seva curta carrera de comptable, i va empastifar les bústies de la majoria d’empreses de ciutat. Quan després de dies de repartir, a tort i a dret, els pasquins de la seva vida laboral i veure que no servien de res, a l’Artemi, que es sentia molt frustrat, no se li va ocórrer res més que enviar-se a si mateix el darrer currículum.
A l’endemà, quan el carter va dur la seva carta, li va semblar que l’escena era una premonició d’aquella altra que succeiria un dia qualsevol. Va obrir el sobre i, amb tota amabilitat, va donar resposta a les aspiracions d’aquell jove comptable. Li va prometre feina i diners, i la seguretat de tota una vida.
Al dia següent quan va rebre la nova que l’acceptaven a treballar, l’Artemi es va posar d’allò més content. Va obrir una ampolla de xampany i, embriac, va tenir la sensació d’estar físicament en aquell nou lloc de treball. Li havia costat molt, però per fi havia aconseguit una bona feina.
Microrelat inclòs al llibre inèdit “El ventríloc tartamut”. L'il·lustra "Love letters" de Norman Rockwell, 1920.
Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Ha publicat 23 llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: “Ploma Blanca” (Poesia Oral Africana), “L’Ocell Imperfecte” (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), “Viatge al cor de Li Bo” i “Kosambi, el Narrador”, així com “Viatge per l’Àfrica” i “El Gos poeta” escrits per a infants. Entre els més recents, tres llibres de poemes “Reliquiari”, “El laberint de Filomena” (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i “Versions profanes”. I dos llibres de teatre “Diàlegs Morals sobre la Felicitat” (Premi Recull) i “La Dama de Cors se’n va de Copes” (Premi Lluís Solà).
A l’endemà, quan el carter va dur la seva carta, li va semblar que l’escena era una premonició d’aquella altra que succeiria un dia qualsevol. Va obrir el sobre i, amb tota amabilitat, va donar resposta a les aspiracions d’aquell jove comptable. Li va prometre feina i diners, i la seguretat de tota una vida.
Al dia següent quan va rebre la nova que l’acceptaven a treballar, l’Artemi es va posar d’allò més content. Va obrir una ampolla de xampany i, embriac, va tenir la sensació d’estar físicament en aquell nou lloc de treball. Li havia costat molt, però per fi havia aconseguit una bona feina.
Microrelat inclòs al llibre inèdit “El ventríloc tartamut”. L'il·lustra "Love letters" de Norman Rockwell, 1920.
Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Ha publicat 23 llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: “Ploma Blanca” (Poesia Oral Africana), “L’Ocell Imperfecte” (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), “Viatge al cor de Li Bo” i “Kosambi, el Narrador”, així com “Viatge per l’Àfrica” i “El Gos poeta” escrits per a infants. Entre els més recents, tres llibres de poemes “Reliquiari”, “El laberint de Filomena” (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i “Versions profanes”. I dos llibres de teatre “Diàlegs Morals sobre la Felicitat” (Premi Recull) i “La Dama de Cors se’n va de Copes” (Premi Lluís Solà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada