POSSIBLE NOTA DE JUSTIFICACIÓ (Un microrelat de Maria Cirera)

Carinyet, no és el que sembla, res no és el que sembla. Avui anava molt de bòlit, molt, com sempre, bé, ja saps que tinc un cervell generós, però tan mal aprofitat… Les presses han començat a jugar-me males passades. Tot ha començat quan m’he adonat que havia rentat els plats amb el suavitzant de la roba. A partir d’aquí… quina confusió! Volia abaixar el volum de la microcadena amb el telèfon mentre intentava trucar amb el comandament de l’aire condicionat. M’he rentat les dents amb el raspall del lavabo i m’he ensabonat el cabell amb el detergent. Per fregar he utilitzat oli d’oliva sabor-intenso i he untat les torrades amb pasta de dents. En ple atac d’histèria m’he mocat amb el drap de la cuina mentre netejava el marbre amb un kleenex saturat. És per això que quan ha entrat el veí del segon tercera no m’he adonat que no eres tu fins que ja el tenia a mig empassar. I això que ja m’ho semblava, ja, que alguna cosa no acabava d’encaixar… Ja ho veus, carinyet, les coses no són el que semblen i no es pot anar amb presses. Recorda que avui et toca anar a buscar la nena a tu.

Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.