dilluns, 13 de juny de 2011

DESIG (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

El nostre matrimoni no anava bé i vam viatjar a Turquia amb l’esperança de redreçar la situació. En un mercat de la Capadòcia, la Laura va encapritxar-se amb una llàntia a la qual el propietari del negoci –per justificar el seu preu desorbitat– atribuïa propietats màgiques. Vaig comprar-la a desgrat, però pensant que potser aquell seria el primer pas per bastir la reconciliació definitiva.

A la nit, mentre em rentava les dents, vaig espiar la imatge de la Laura reflectida al mirall. Ajaguda al llit, fregava la llàntia amb les mans, amanyagant-la d’una manera gairebé lasciva. Jo glopejava aigua quan va sobtar-me un espetec: la llàntia havia ejaculat un núvol violaci que, adoptant una forma vagament humana, surava en l’aire lligat encara al broc per un cordó umbilical de fum.

L’últim que vaig veure va ser la Laura conversant amb aquella presència difusa. Mai no sabré quins van ser els altres dos desitjos.


Microrelat inclòs a “Vint-i-dos microrelats de desamor” (VI Premi de Narrativa Sant Narcís, 2011). El dibuix és de la M. Jesús Royo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada