dilluns, 13 de setembre de 2010

NÚMERO DESCONEGUT (Un microrelat de Lluís Julián Barrachina)

La dona és a casa prenent el cafè i una torradeta amb confitura de codony, tranquil·lament asseguda al sofà pensant que ha de posar una rentadora de color i que després recollirà els quatre plats del seu dinar. I de sobte sona el telèfon i el timbre l’esglaia. Qui deu ser, pensa, a aquesta hora? Mira, acaba en 327, no coneix el número. La truquen d’un número desconegut! Torna a sonar. El seu marit ve de camí, en cotxe, de la feina; la filla és al bàsquet, el noi no sap on para, com sempre. Sona un altre cop. S’imagina contestant. “Digui?”. I que una veu seriosa i anònima li pregunta: “...és la senyora de...? o bé “...és la mare de...?”. Sona més. Estrident, impertinent. L’agafarà? S’atrevirà o no s’atrevirà? “...Li parla la policia, li hem de donar una mala notícia...”. Sona. Per cinquena vegada. Per sisena vegada. El seu marit dessagnant-se enmig d’un munt de ferralla; la nena jaient a la pista de bàsquet, el cap trencat contra el ciment; el noi agonitzant per la sobredosi d’alguna droga terrible. Sona encara, un altre cop. S’adona que no contestarà, que no pot contestar, que no permetrà que la mort i la desgràcia entrin en la seva vida. Ja no sona. S’acaba el cafè. Comença a destriar la roba i a omplir una rentadora de color. Tremola, però, pensant que pot tornar a sonar el telèfon i que potser tornarà a ser el número desconegut.

Microrelat guanyador del Repte 436 del web “Relats en català”.


Lluís Julián Barrachina, barceloní de 51 anys, és metge, està casat, té dues filles i un hàmster. Farà ara quatre anys començà a escriure contes, un fet que per a sorpresa de tots, inclòs ell mateix, s’ha convertit en una vocació exigent i obsessiva que li ocupa el poc temps lliure que té. Aquest setembre del 2010 sortirà publicat el seu primer llibre “Tretze històries entre insòlites i fantàstiques” (Publicacions Abadia de Montserrat) premi Armand Quintana 2009 de Calldetenes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada