diumenge, 19 de setembre de 2010

ET FARÉ MÉS FELIÇ QUE NINGÚ ALTRE (Un microrelat de Maria Cirera)

Sí. Últimament estic enamorada, enamorada de mi mateixa, vull dir. Visc un període d’embriaguesa absoluta que sembla no encabir ni limitacions ni obstacles. Tot i aquest estat de gràcia en què em trobo, arrossego tothora l’angoixa d’imaginar-me què passaria si algun dia m’abandonés. Em veig estirant-me la camiseta davant el telèfon, esperant la meva trucada durant hores senceres. Em veig acompanyant la guitarra cap a una panoràmica de la ciutat i composant cançons sobre com em trobo a faltar. Em veig anunciant-ho als amics que ens van conèixer a totes dues; com explicar-los qui va abandonar i qui va ser abandonada? Em veig parant taula per a una sola persona. Em veig sense poder compartir tot allò que tant m’agradava de compartir amb mi mateixa...

No. Em sembla que no podria suportar viure sense mi.


Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada