dissabte, 25 de setembre de 2010

LA ROSA NEGRA (Un microrelat de Josep-Ramon Bach)

Mohammad Qayyim va ser el jardiner més famós de tota la dinastia dels Haarum. Gràcies a la seva habilitat inigualable havia obtingut la rosa negra. Un somni impossible que el temps es va encarregar d’esvair.

Amb tot, la saviesa de Qayyim era inseparable de la seva arrogància. Va assassinar un exaltat defensor de la puresa de les roses, un crim execrable que ni tan sols la justícia podia redimir. El Príncep, a contracor, el va condemnar a la màxima pena.

El dia de l’ajusticiament, el botxí de palau va deixar caure l’espasa sobre el coll misteriós de l’única rosa negra que mai ha existit. Des de la finestra de la seva cel·la, Mohammad moria horroritzat veient com brollava la sang del cos d’aquella rara bellesa.

Microrelat extret d’“Els jardins del príncep Umar”, publicat dins el volum “Kosambi, el narrador” (Proa, 2006)

Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Segons l’editor Manuel Costa: “Bach és un illot solitari dins la poètica catalana, allunyat de tots els ismes, dels grupuscles i de les més acreditades escoles, conrea la ironia i la tendresa en un viatge impossible cap a una felicitat imaginada que el lector estima i agraeix”. Ha publicat 23 llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: "Ploma Blanca" (Poesia Oral Africana), "L’Ocell Imperfecte" (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), "Viatge al cor de Li Bo" i "Kosambi, el Narrador", així com "Viatge per l’Àfrica" i "El Gos poeta" escrits per a infants. Entre els més recents, tres llibres de poemes "Reliquiari", "El laberint de Filomena" (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i "Versions profanes". I dos llibres de teatre "Diàlegs Morals sobre la Felicitat" (Premi Recull) i "La Dama de Cors se’n va de Copes" (Premi Lluís Solà).

1 comentari: