divendres, 20 d’agost de 2010

PROU! (Un microrelat de Lluís Julián Barrachina)


Si pronunciéssim la paraula exacta en el moment precís res no se’ns podria resistir, res ni ningú restaria indiferent. Seria tan immensa la força del fet que encara que la xiuxiuegéssim esclataria com un crit, com l’explosió d’una nova, com el plor d’un déu acabat de néixer.


Això devia pensar el meu veí quan després de molts dies en silenci —un mutisme estrany i voluntari— una matinada, sol a la seva habitació, va pronunciar la paraula exacta per aquell moment precís: PROU! Aquest mot escàs, aquesta única síl·laba retrunyí per les parets de la cambra, s’escolà per les portes i les finestres, zigzaguejà entre els mobles, dringà pels vidres, vibrà per les baranes i abastà tot l’edifici, enfilant-se al final cap al cel fins arribar al terrat i allà, a la llum incerta de l’alba, envolà un estol d’espantats coloms encara somnolents.

Després, en l’aclaparador silenci sobrevingut, un espetec: curt, sec, concret. Un tret que li escampà el cervell i li esbarrià els records per tots el racons de l’habitació.



Lluís Julián Barrachina, barceloní de 51 anys, és metge, està casat, té dues filles i un hàmster. Farà ara quatre anys començà a escriure contes, un fet que per a sorpresa de tots, inclòs ell mateix, s’ha convertit en una vocació exigent i obsessiva que li ocupa el poc temps lliure que té. Aquest setembre del 2010 sortirà publicat el seu primer llibre “Tretze històries entre insòlites i fantàstiques” (Publicacions Abadia de Montserrat) premi Armand Quintana 2009 de Calldetenes.

1 comentari: