La humitat de les parets fa que el guix caigui i, a trossos, deixa veure uns totxos oblidats des de fa tant de temps, que han perdut l’interès pel món que els restava. El marc de la finestra necessita una mà de pintura, i l’aigua de pluja que ha entrat tots aquests anys, com un lladre, hi ha deixat cicatrius. Els vidres estan bruts i vells, plens de teranyines del temps, i per l’únic que està trencat es veuen teulades veïnes, uns quants nius d’orenetes i roba eixugant-se als terrats.
Una noia estén la bugada de llençols amb moviments apamats per la repetició. Duu un parell de pinces a la boca i, quan s’inclina, deixa endevinar uns pits tremolosos. La nuesa dels muscles es banya temptadora sota el sol, i ell recorda, llàgrima avall, els anys malmesos.
Natural de Cornudella de Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau és un especialista en relats breus, recollits a “Tens un racó dalt del món” (2001), “Postres de músic” (2005) (Premi Marià Vayreda), “El vertigen del trapezista” (2008) i “Una sortida digna” (2009) a més de nombroses participacions en reculls col.lectius. L’any 2009 ha publicat el recull de poemes “A la barana dels teus dits”. També és coneguda la seva activitat com a blocaire des de "Tens un racó dalt del món" http://jmtibau.blogspot.com/, que va guanyar el Premi Blocs Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Premi Lletra de la UOC (2009). Des de març de 2010 presenta un programa de televisió literari al Canal 21 de les Terres de l'Ebre. A principis de 2011 publicarà amb Cossetània el seu cinquè recull de contes, “I un cop de vent els despentina”, on es trobarà inclòs aquest relat.
Sensacional pinzellada d'introspecció i nostàlgia, Jesús. Una abraçada.
ResponElimina