QUART ANIVERSARI DE “LA BONA CONFITURA”

Benvolguts lectors: avui, 8 d'agost, aquest blog està d'aniversari. Per celebrar-ho, hem publicat a Bubok un llibre amb una selecció dels microrelats que han aparegut en el blog al llarg d'aquests quatre anys. El llibre es pot comprar a un preu molt econòmic o bé descarregar el PDF gratuïtament a:

http://www.bubok.es/libros/234461/La-bona-confitura-Quatre-anys-de-microrelats

Bona lectura i bon estiu!

EL “PLA RENOVE” (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

En Gregori Rabasseda estava cansat. Des de l'ascens a la feina, no donava l'abast i arribava a casa sense energia per a res. S'escarxofava al sofà i deixava que les hores llisquessin, aliè a l'enrenou dels tres fills i a l'atabalament de l'Aurora, la seva dona. "Ho sento", s'excusava, "estic baldat".

Va ser l'Aurora qui va suggerir comprar un Nexus-6, l'última generació de robots domèstics. Reproduïen amb fidelitat l'aparença humana fins al punt que homes i robots es confonien, costava destriar-los. En Gregori no veia clar la convivència amb un estrany rondant per casa, encara que fos un ser artificial. Però l'Aurora va mencionar un "Pla Renove" molt avantatjós que els permetria disposar d'un Nexus-6 de prova una setmana.

Així va ser com en Ricard va entrar a la vida dels Rabasseda. Cada tarda, des del sofà, en Gregori l'observava esbalaït: feinejava sense descans, amb un vigor envejable. Era eficient, polit. Quan enllestia les tasques de casa, arreglava el jardí; encabat ajudava els nens a fer els deures i jugava amb ells fins a l'hora de sopar. Era un cuiner modèlic, imaginatiu, i un gran conversador. Durant la setmana, les reticències inicials d'en Gregori es van dissipar. No tenia cap queixa. Fins i tot el dia que va sorprendre les natges llises d'en Ricard manxant amb infatigable constància entre les cames de l'Aurora, no va amoïnar-s'hi: una màquina no podia engelosir-lo; més aviat li agraïa la iniciativa: ell feia temps que no tenia esma de satisfer-la.

Passat el període de prova, no ho van dubtar: en Ricard es quedaria a casa. Van celebrar-ho amb un sopar (encara que a en Gregori cada dia li venia menys de gust menjar res).

Mentre en Ricard rentava els plats, es van asseure a la sala d'estar.

–Quina empenta aquest Nexus –va comentar en Gregori, amb un fil de veu–. A mi, en canvi, és com si se m'haguessin acabat les piles.

Sentia tanta lassitud que amb prou feines va escoltar les paraules de la seva dona:

–No pateixis, rei. Demà els de la deixalleria et vindran a buscar.

Microrelat inclòs al recull Les mil i una (Témenos, 2015). L'il·lustra un fotograma de la pel·lícula "Blade Runner".

PER SEMPRE (Un microrelat de Joan Pinyol)

Era el seu aniversari i li feia una il·lusió infinita que el Miquel li fes un regal singular, diferent dels que havia rebut d'amors pretèrits en aniversaris anteriors. Amb la responsabilitat que l'obsequi respongués a les expectatives creades, el seu xicot va tenir una pensada definitiva.

Li va regalar una corona de flors, amb dos benentesos: que per tradició les flors han esclatat a la llum amb tot el romanticisme del món i que segur que era un detall sense precedents en el seu historial d'obsequis.

Quan ella va obrir el paquet i després de coronar de ràbia el Miquel, li va assegurar que aquell detall tan florit també simbolitzaria un comiat etern.

Microrelat inclòs al recull "Glops" (Petròpolis, 2009). L'il·lustra una obra de Monet.

Joan Pinyol (Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana. Dels onze llibres que ha publicat, tres són de microrelats: “Noranta-nou maneres de no viure a la lluna” (Premi Vila d’Almassora, Setimig Edicions, 2001), “Micromèxics” (Premi Vila de Puçol, Brosquil Edicions, 2007) i “Glops” (Ed.Petròpolis, 2009). Ha elaborat diferents estudis sobre el gènere i imparteix el taller de narrativa “El microconte, un petit gran gènere” en nombroses biblioteques i centres culturals dels Països Catalans. Els seus últims llibres són “Planeta Lluç” (Editorial Aire, 2012) i “Ningú no mor” (Onada edicions, 2013). Manté el bloc personal www.joanpinyol.net

MUSSOL (Un microrelat de Marta Pérez i Sierra)

Trec la pols. En el drap, un mussol minúscul. Me'l va regalar en Xavier el dia que el vaig conèixer –no en tinc per a cervesa–. Ens estimàrem, era l'únic que podíem concloure, aquell dia absurd, en una casa despullada amenaçada de desnonament. Ell sense feina; jo sense fantasies. Una casa a les fosques per impagament. Encara aigua. No sé on era la cuina. A l'habitació, un jaç amb llençols blancs –me'ls renta la meva cosina, em tranquil·litzà– i, ran de terra, un prestatge sobre dos totxos; sobre, un diari obert i un mussol de ceràmica i or, blau. Petit, com el meu cor encongit. Tot el que tenia.

Microrelat inclòs al llibre Bavastells (Walrus Books, 2014). Fotografia de Robert Carmona.

Marta Pérez i Sierra va néixer a Barcelona l'any 1957. Amb Dones d'heura (Pagès Editors, 2011) va obtenir el Premi Jordi Pàmies 2010 de poesia de Guissona. També ha publicat el llibre de relats curts I demà, l'atzar (Ed. Setzevents, 2009) i els poemaris Sexe Mòbil Singular (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Bubok, 2008), boCins (Bubok, 2012) i Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. Cims, 2013).

ALLIOLI (Un microrelat de Damià Bardera)

"Com aquella vegada amb la serp", em deia l'avi quan m'ensenyava a fer l'allioli. I jo, morter en mà, fitava els alls i el film en blanc i negre del dia que havent dinat vaig sortir a jugar a l'era i, tot aixecant testos per trobar-hi sargantanes, de sobte, en alçar el penúltim test de la renglera, una serp enroscada, "Aaaahhhhh", el crit fa sortir l'avi, "Què collons passa!", que arreplega un barrot rovellat –el que feia servir per espantar les garses– i, braços enlaire i mans entrellaçades, genolls flexionats, com si deixés anar un llamp en línia recta, aixafa el cap de la serp una, dues, tres, fins a vint vegades, en un moviment mecànic, fred, impassible, com la mà de morter que aixafa i aixafa i aixafa...

Microrelat inclòs al recull Fauna animal (El Cep i la Nansa, 2011)

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és llicenciat en Filosofia. Actualment cursa el Doctorat en la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, "i alguns contes per llegir-los d'amagat" (El cep i la Nansa, 2010), "fauna animal" (El cep i la Nansa, 2011) i "Els homes del sac" (El cep i la Nansa, 2012). En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).

INVASIÓ (Un microrelat de Carles Castell Puig)

(Subtil homenatge a Pere Calders)

La veritat, prefereixo els mosquits d'abans. Et picaven, et despertaven amb el seu brunzit, t'aixecaves adormit i miraves d'esclafar-los amb la mà enfilat dalt d'una cadira. De vegades, ho aconseguies i podies seguir dormint tranquil. D'altres, quan no trobaves la bèstia, o bé fallaves l'envestida, et tocava ficar-te al llit tapat amb el llençol fins al coll, neguitós, sabedor que l'atac es repetiria més tard o més d'hora.

En canvi, els mosquits d'ara són invencibles. No es veuen, no brunzinen i no piquen. I això fa que no t'hi puguis enfrontar. La gent s'enganya pensant i dient que és que ja no n'hi ha. Que amb tanta contaminació, i ara també amb el canvi climàtic, ja no queden ni mosquits.

Però jo sé que no és així. Estan a l'aguait, invisibles i silenciosos, esperant que abaixem la guàrdia per atacar-nos. Encara que fa moltes nits que no dormo, no deixo d'esguardar la foscor i parar l'orella, esperant que tornin per a l'assalt definitiu. Aquí em trobaran, pensant que, la veritat, prefereixo els mosquits d'abans.

Microrelat inclòs al recull "I..." (Premsa d'Osona, 2008)

Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics “I...” va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El darrer de tots ha estat “Els cadells de Mas Palou”, guanyador del Premi Vent de Port, de Tremp (Pagès editors, 2013).