ESTÍMULS (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

–Folla'm –li va xiuxiuejar la Sílvia a cau d'orella, i en Gaspar va apressar-se a pensar en la Verònica, la caixera del súper amb uns pits que tibaven suggestivament l'uniforme blau fosc. Però amb allò no en tenia prou i, per sort, va venir-lo a socórrer la imatge de la María Teresa, la cunyada de Toledo. La rotunditat de les natges manxegues no fallava mai i en Gaspar va entrar en la Sílvia amb una fermesa que augurava un coit sense entrebancs. No va ser així: quan va notar que perdia pistonada, van reviscolar-lo els llavis molsuts de la veïna del sisè pis (coincidien a vegades a l'ascensor) i les aixelles suades de la bibliotecària (en Gaspar també tenia les seves discretes perversions). La Sílvia va agrair la nova empenta amb un gemec i ell va animar-se: "Vas bé, Gaspar!", va pensar, però encara va necessitar imaginar que les ungles que li esgarrapaven l'esquena eren les de la Neus, la secretària del despatx –punxegudes i rosades– i que la respiració delerosa era la de l'Íngrid, la professora d'anglès de l'escola del nen. La imminència de l'orgasme sempre abocava a en Gaspar a la nostàlgia: va emprendre les darreres embranzides inspirat pel record de la Caterina, la companya de l'institut per la qual bavejaven tots els nois, abans de buidar-se dins la Rocío, la dona de fer feines de casa dels pares, la primera passió secreta de la seva adolescència. Pel crit ofegat de la Sílvia va saber que també ella havia arribat a bon port. Així, una nit més, en Gaspar satisfeia el desig de la seva dona, desig que havia encès la llengua juganera d'en Nicolau, el company de feina que solia portar-la a casa.

La imatge és "The Mainbocher Corset " de Horst, 1939

INSTINT DE REVENJA (Un microrelat de Jesús M. Tibau)

No li agrada estar mort ni, menys encara, que el fiquin estirat dins d'una caixa de fusta. Es veu que la claustrofòbia i altres manies per l'estil no t'abandonen quan ets mort, i per això prefereix quedar-se aquí, a prop d'on es cou tot, encara que les regles del joc no li permetin participar de forma activa. La seva defunció és conseqüència d'un fet traumàtic i violent –es miri com es miri, un assassinat és un assassinat–, i l'instint de revenja no el deixa anar-se'n en pau. Els morts tenen aquestes coses, i l'esperança en la promesa d'una nova partida fa que siguin rancuniosos i no oblidin fàcilment, malgrat tot el temps que els queda per endavant. També hi ajuda que no tinguin res a fer, només estar-se així, mirant, a la vora del tauler. No s'adona dels avantatges que representen les noves condicions de "vida" en què es troba, i les desaprofita d'una manera absurda. Ara els límits són uns altres, molt més amplis i eteris, i la llibertat de moviments no es veu subjecta a cap de les velles normes que imperaven, tirànicament, durant la partida. T'agafen ganes de cridar-li "vés, corre, aprofita't ara que pots i salta com et doni la gana!", però res, no es mou, amb els ulls clavats a l'alfil negre que l'ha matat. Diuen que els elefants tenen bona memòria, però els cavalls blancs... Déu n'hi do.

Microrelat inclòs al recull “Una sortida digna” (Cossetània Edicions). L'il·lustra "El triomf de la mort" de Pieter Bruegel (1562)

Natural de Cornudella de Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau ha publicat  els reculls de contes “Tens un racó dalt del món” (2001), “Postres de músic” (2005) (Premi Marià Vayreda), “El vertigen del trapezista” (2008), “Una sortida digna” (2009), “I un cop de vent els despentina” (2011). També és autor del poemari “A la barana dels teus dits” (2009). El seu bloc “Tens un racó dalt del món” va guanyar el Premi Blocs Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Premi Lletra de la UOC (2009).

GARROT (Un microrelat de Marta Pérez i Sierra)

Cada vespre després de sopar recullo el menjador i la cuina com si l'endemà m'haguessin de trobar morta i em fes angúnia que descobrissin la meva intimitat casolana, la minsa brutícia del meu dia a dia, i quan ho faig em blasmo amb la imatge colpidora de les restes de l'escorcoll dels mossos a casa de l'Abigail, tot barrejat i per terra, oberts calaixos i armaris, buides les lleixes. Obligats els mobles a vomitar el seu contingut. Les sis de la matinada, mossos i un gos detector de narcòtics, a la porta d'Abigail. Ensuma la desgràcia el gos, la vida llençada pels carrers, de bar en bar, de ratlla en ratlla. Els mossos s'emporten Abigail emmanillada, acusada. Feia mesos que li tenien el telèfon intervingut. A mi, sense motiu –em repeteixo que jo no he fet res de res– la por se m'ha instal·lat al ventre, i cada nit, amb cura, ho deixo tot ben net, per si de cas, de matinada, la llei i l'ordre truquen a la meva porta, vés a saber per què.

Microrelat inclòs al llibre Bavastells (Walrus Books, 2014).

Marta Pérez i Sierra va néixer a Barcelona l'any 1957. Amb Dones d'heura (Pagès Editors, 2011) va obtenir el Premi Jordi Pàmies 2010 de poesia de Guissona. També ha publicat el llibre de relats curts I demà, l'atzar (Ed. Setzevents, 2009) i els poemaris Sexe Mòbil Singular (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Bubok, 2008), boCins (Bubok, 2012) i Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. Cims, 2013) .

PRINCESA (Un microrelat de Sergi G. Oset)

Va vendre l'Ànima a la Fada del Préstec Ràpid (espècie en vies d'extinció), a canvi d'una renovació enlluernadora.

El vestit de gasa, però, es va esquinçar. Entre empentes i trepitjades, va perdre una sabata. Les ungles de porcellana es van trencar en la baralla, el pentinat de filigrana es va desinflar com un suflé mal cuinat. El maquillatge regalimava desfet per la cara. Adéu al somni d'entregar-se a l'estrella del pop inabastable.

L'encanteri es va desfer entre plors, malediccions i pólvores blanques.

Microrelat inclòs al llibre “Paràsits mentals” (Bubok, 2012) que es llegirà avui al Contrpunt poètic de Sant Feliu de Llobregat. Il·lustra el microrelat una obra d'Ernest Descals.

Sergi G. Oset publica relats curts al bloc “La meva perdició” i al web de l’Associació de Relataires en Català (ARC). Alguns dels seus textos apareixen en diferents reculls de contes i antologies poètiques. També ha publicat microrelats a revistes i diaris. Va ser finalista en el 7è premi literari de narrativa breu Districte V. “Paràsits mentals” (Bubok, 2012) és el seu primer recull de microrelats.