Vaig caminar fins al bar de sempre, deixant-me besar
pel sol tardorenc, i vaig triar una de les taules de fora. Feia un dia per no
quedar-se a dins. Vaig demanar una tassa de llet amb galetes. Era un esmorzar
poc habitual per a una dona madura, però aquell dia volia recordar el gust de
quan s’és un nen i es descobreix el món. Volia mirar les coses des dels forats
que feia la llet a les maries i vaig veure el nou veí de l’àtic. Havíem
coincidit algun cop a l’ascensor però no ens havíem dit res. Era tan guapo que
em costava tenir el cap dret al seu costat. Tenia por d’aixecar els ulls i
trobar-me’ls allà mateix i no saber què fer-ne. Vistos des dels forats de les
galetes no feien tanta impressió. M’agradaria parlar amb tu, quan t’aniria bé?
Em va agradar la seva veu. Ara, vaig fer-li llençant la galeta dins la llet.
Llavors va agafar una cadira i va estendre el diari que portava damunt la
taula. Doncs va, que aquí tenim tema per estona: tu per on comences, pel davant
o pel darrere?
Microrelat guanyador del Concurs de microrelats
convocat pel diari Ara, per celebrar el seu número 1000 (#Ara1000diaris) el
Setembre de 2013.
Miracle Sala i Farré (Santa Maria d’Oló, 1967) és
filòloga clàssica i viu a Girona, on cada mes, des de fa quinze anys,
comparteix tertúlies literàries amb un grup d’amics escriptors. Té contes
publicats en volums col·lectius, diaris, revistes i webs literaris. Ha estat
guardonada, com a finalista o guanyadora, en nombrosos certàmens de relat curt.
El més important fins ara és el II Premi Món Rural de Narrativa, amb el recull
de contes La força de les paraules (Cossetània, octubre 2017).
Aupa Miracle tots estem pendents de tu!!!!
ResponEliminaAupa Miracle tots estem pendents de tu!!!!
ResponElimina