dilluns, 23 d’abril del 2018

JORDI (Un microrelat de Miracle Sala)

—Pare, jo vull ser cavaller —demanava sempre la princesa. I el rei li deia que es distragués amb els rosers del jardí i les lectures que li portaven els savis de la cort.

Quan un drac arribà al regne, assolant els camps amb alè de foc i omplint els somnis de presagis funestos, el rei tampoc no escoltà els precs de la princesa i convocà herois d’arreu per combatre el monstre.

Aleshores la princesa, intuint la màgia de les flors i les paraules, collí un ram de roses, prengué un llibre i sortí en secret del palau.

Caminà per la plana fins que veié les ales del drac estenent l’ombra de la mort, esperà que vingués la foscor i es dirigí a la cova on es refugiava la bèstia. Dins la cova, el drac ja dormia. La princesa sabia que també llavors era perillós, però s’hi acostà sense por.

Li posà les roses sota el morro pudent, obrí el llibre i, a cau d’orella, li anà dient un poema darrere l’altre, tota la nit.

Al matí, en despertar-se, el drac devorà les roses i amb ulls agraïts estirà el coll perquè s’hi enfilés la princesa. El poder del drac havia canviat i ara el seu vol retornava la vida a la natura. Aterraren al mig de la ciutat, on els herois, congregats encara, brandaren la llança en senyal d’amenaça.

—Atureu-vos —va dir la princesa—: el drac ja no farà més mal. Estima els llibres i adora les roses. A partir d’avui viurà amb nosaltres.

—Quin nom li posarem? —van cridar els nens, que rodejaren el drac amb intenció de convidar-lo als seus jocs.

—Va bé Jordi? —va respondre la princesa.

Microrelat guanyador del 2on premi del Concurs de Relats Breus Sant Jordi del diari Regió 7 (maig de 2017).

Miracle Sala i Farré (Santa Maria d’Oló, 1967) és filòloga clàssica i viu a Girona, on cada mes, des de fa quinze anys, comparteix tertúlies literàries amb un grup d’amics escriptors. Té contes publicats en volums col·lectius, diaris, revistes i webs literaris. Ha estat guardonada, com a finalista o guanyadora, en nombrosos certàmens de relat curt. El més important fins ara és el II Premi Món Rural de Narrativa, amb el recull de contes La força de les paraules (Cossetània, octubre 2017). Ha publicat també el poemari il·lustrat La mort és molt bèstia (Tushita, 2018), un recull de 101 epitafis animals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada