Li costava adormir-se malgrat que, de seguida que tancava els ulls i el llum de l’habitació, començava a comptar ovelles, tal com li havien aconsellat. Però triava ramats tan nombrosos, que li costaven de controlar. Si badava una mica, algun marrà ja se li escapolia per les costures del coixí, i una colla de xais, juganers, li lliscaven per la gira del llençol, se li amagaven sota la flassada, saltaven del llit i s’esbarriaven per l’habitació. I després arribava l’ovella negra, que s’encantava a mitja parpella, com emborinada, que no volia tirar, i desorientava el rengle que venia per darrere. En definitiva, es passava la nit endreçant el ramat dispers. A la llarga, ho sabia, hauria d’agafar un gos.
Microrelat inclòs al recull Piscolabis (L’Albí, 2021), que acaba de publicar-se.
Miracle Sala i Farré (Santa Maria d’Oló, 1967) és llicenciada en Filologia Clàssica i màster en Literatures Europees i Ensenyament de Segones Llengües. El seu recull de relats La força de les paraules (2017) va merèixer el premi Món Rural de Narrativa. També és autora del poemari La mort és molt bèstia. 101 epitafis animals (2018).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada