Home,
sweet home, el text més recent del
dramaturg gal·lès Cornelius Pritchard —l'autor més reputat del «nou
hiperrealisme»—, només es pot representar en cases o pisos particulars. Els que
volen veure l'obra han de reservar una data. La companyia es trasllada al domicili a l'hora convinguda. L'escenògraf fa
una exploració ràpida dels espais i els tècnics en verifiquen la il·luminació
mentre els actors i les actrius es van familiaritzant amb els nous escenaris.
Cada acte té lloc en un espai diferent: la sala d'estar,
la cuina, un lavabo, un dormitori. En l'últim acte, els actors, que ja s'han
avesat a la distribució de la casa, es van movent amb aplom per tot el pis, com
si fossin inquilins habituals, i els espectadors han de perseguir-los per poder
escoltar els diàlegs i no perdre el fil de la història. L'escena culminant es
produeix al rebedor. En acabar, els
personatges surten per la porta i així abandonen l'obra i la casa. Un mutis
total. No hi ha aplaudiments ni salutacions. Pritchard es vanta d'haver creat
la primera peça teatral que «desafia la convenció burgesa de l'ovació» (segons les
seves paraules).
Però Home,
sweet home, diguem-ho sense embuts, no és una obra complaent ni lleugera.
Ben al contrari, «enfronta l'espectador amb els seus propis dimonis» (paraules
de l'autor) retrata la misèria, els vicis, la maldat inherent en la naturalesa
humana. En acabar les tres hores d'espectacle, ningú no en surt indemne. És un
cop de puny. Costa reprendre la vida entre les mateixes parets que han presenciat
tanta perversitat, tant horror. En els dies que segueixen a la funció, entre
els membres de les famílies hi ha tibantor, discussions, baralles. S'han
denunciat casos d'agressions i violència domèstica. Fins i tot, tres suïcidis i
dos assassinats s'han atribuït a la «malignitat contagiosa de la peça» (de nou,
l'autor).
Diverses entitats catòliques ja n'ha demanat la
prohibició. La companyia té compromesos els pròxims dos anys i mig.
Microrelat
guanyador del 9è Concurs de Microrelats de l'ARC (Associació de Relataires en Català).
Jordi
Masó Rahola (Granollers, 1967) és pianista i escriptor. És autor dels llibres
de contes i microrelats Els reptes de
Vladimir (2010, Témenos 2018), Catàleg
de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les
mil i una (Témenos, 2015), Polpa
(Males Herbes, 2016) i La biblioteca
fantasma (Males Herbes, 2018) i de la novel·la L'hivern a Corfú (Males Herbes, 2019).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada