dissabte, 16 de novembre de 2019

LA CONFESSIÓ (Un microrelat d'Oriol Garcia Molsosa)



L’àvia havia arrossegat aquell secret més de quaranta anys. Li era tan propi com el monyo, el ganxet o l’obsessió per deixar el plat ben net. «Llançar el menjar fa mal al cor», ens deia sovint. Però una sobretaula massa llarga i els catúfols propis de l’edat van forçar la confessió.

—Jo vaig matar en Mascota.

Ens va explicar que el va matar perquè la bèstia deixava pèl per tot arreu i n’estava fins al capdamunt. Per això li havia camuflat petites dosis de verí entre el menjar, perquè morís a càmera lenta, sense fer soroll.

El relat dels fets va destrossar-nos el cor. Ningú podia imaginar-la maquinant un crim com aquell i executant-lo amb la sang freda dels millors assassins. O mentint a les filles amb el cadàver del gos encara calent: «és llei de vida, en Mascota ja era gran».

No li vam poder perdonar mai. La confessió va arribar quan l’àvia ja feia temps que en deixava de pèls a la dutxa i nosaltres també n’estàvem fins al capdamunt. Va escurar el plat fins al darrer dels seus dies perquè llençar el menjar fa mal al cor. L’àvia va morir a càmera lenta.

—És llei de vida, ja era gran... —dèiem quan venien a donar-nos el condol.

Microrelat guanyador del mes d'octubre en el IX Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès. El quadre és de Frederick Morgan (1847-1927)

Oriol Garcia Molsosa (La Garriga, 1987) és un clarinetista inquiet i tastaolletes que, de tant en tant, escriu contes per petits i grans. N'ha publicat alguns a la revista Cavall Fort i d'altres han estat premiats en algun concurs literari (guanyador del Correlletres 2019 amb La sirena i el pescador o finalista del IV Premi Joles Sennell amb Una nit al bosc, entre d'altres). 

1 comentari: