Jo els conec de tota la vida, són amics meus. De
petits, anàvem tots tres a la mateixa escola i jugàvem plegats. Ells dos es van
agradar ben aviat i ja eren promesos a la universitat. Quan jo vaig entrar a
treballar en aquesta joieria, el noi va començar a passar per aquí per
comprar-li a ella petits regals, de poc valor al començament però cada cop més
cars amb el pas del temps. Com és natural, per l’etiqueta dels embolcalls, la
noia sabia sempre que era aquí on el seu xicot triava aquelles galindaines. I
com que hi havia prou confiança, no va trigar gaire a fer-me còmplice de la
seva curiositat. Dies abans d’una data assenyalada, venia i em demanava que li
deixés veure la joia que ell havia reservat. Després em picava l’ullet i em
pregava que li guardés el secret. La vigília de les seves noces d’argent li
vaig ensenyar un collaret d’or i brillants, que l’home havia pagat amb
antel·lació a un preu desorbitat. De poc que no es desmaia de l’ensurt. Però
sembla que es va desmaiar de debò, el dia en qüestió, quan va descobrir que
aquell no era el seu regal.
Tercer premi al VI Premi de
literatura breu L’ACTUAL, de Castellar del Vallès, abril de 2019.
Pere Herrero
(Badalona, 1953) resideix a Castellar del Vallès i escriu microrelats des del
2006. Ha publicat textos en diverses antologies, com “Velas al viento, los
microrrelatos de La nave de los locos” (Cuadernos del Vigía, 2010) i “De
antología, la logia del microrrelato” (Talentura, 2013). En solitari, és autor
de “Los días hábiles” (SERIAL Ediciones, 2016). Alguns dels seus relats han
estat premiats en diversos concursos literaris. Manté (en estat d’hibernació)
la seva bitàcola “Humor mío” (http://humormio.blogspot.com) dedicada al microrelat d’humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada