divendres, 28 de setembre de 2018

LA MORT DE LA SENYORA MATILDE (Un microrelat de Laia Prat)


La senyora Matilde havia de morir-se de vella avui fa justament sis anys i mig. Un a un, tots els membres de la família s'havien anat acostant a l'hospital a acomiadar-se'n, menys un, en Joan, que viu fora i no havia pogut muntar-s'ho.

—Sovint, aquests tipus de malalts terminals —els deia el metge— acostumen a morir-se un cop ja els ha visitat tothom. Es com si esperessin a tenir tota la família reunida i llavors traspassen.

Però en Joan no arribava. Mai li anava bé, i com que veia que llavors l'àvia Matilde tampoc es moria, doncs sempre ho acabava deixant per la setmana següent. Que si dimarts tinc una reunió o que justament aquesta la Júlia no hi és i estic sol amb els nens, i així ja porten sis anys i mig.

Laia Prat Garcia. Nascuda a Barcelona l’any 1982, actualment viu a Sant Quirze del Vallès. És antropòloga de formació i treballa com a professora. També dinamitza tallers d’escriptura per a persones adultes, i per a infants a biblioteques i escoles. Escriu narrativa i poesia, i aquest 2016 ha publicat el seu primer poemari Al revers del tapís (Viena Edicions, 2016), guanyador del XXIè Premi Joan Llacuna de la Ciutat d’Igualada. El seu recull Coses que passen va guanyar el 1er Premi Literari Sant Narcís 2017.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada