dissabte, 22 de setembre del 2018

KAFKIANA (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Com que ningú no venia a arrestar en Josep K., un bon matí va presentar-se a comissaria. Darrere la finestreta, un policia jove va demanar-li quins eren els càrrecs, de què havien d'acusar-lo, quin delicte havia comès. «Què sé jo!», va respondre en Josep K. «Aquesta no és la meva feina. Vostès investiguin i segur que em trobaran alguna coseta». I els va recomanar que, mentrestant, l'engarjolessin com a mesura de precaució: hi havia risc de fuga, de reincidència i ocultament de proves. «Deixar-me lliure és una temeritat!», va afirmar.

El policia —novell, inexpert— es va gratar el lòbul de l'orella dreta amb un bolígraf i, atabalat, va trucar a un superior. Mentre parlava pel telèfon, amb una ungla  es burxava una erupció rogenca que tenia sota la patilla.

El comissari va aparèixer precedit per una panxa fabulosa i una veu de tro: «Deixem-nos de collonades, senyor!», va dir. Com s'atrevia a presentar-se a comissaria sense evidències de culpabilitat? Ja anaven prou enfeinats! Va assegurar-li que si haguessin de ficar al calabós a tots els cretins que cada dia ho sol·licitaven, haurien d'allotjar-los en hotels. «Aquest afany de protagonisme és una xacra social!». Si volia que el detinguessin havia de fer mèrits, buscar-se una malifeta, un crim. I li recomanava que no es conformés amb una bretolada innocent, que fos ambiciós. «Com més greu el delicte, millor és el càstig. I tenim el llistó molt amunt, cregui'm!». I va renyar-lo: no es podia anar pel món amb pretensions d'homicida i no haver trencat mai un plat. Li va plantar una manassa a l'espatlla i, mentre l'empenyia cap a la porta, va dir: «Vostè delinqueixi i llavors ja en parlarem! Apa, adéu-siau».

En Josep K. no va ocultar el seu desconcert: com era possible que per ser arrestat s'hagués de delinquir? Abans de sortir, es va mirar el policia novençà (ara tenia un dit entaforat al nas) i la veu se li va esquerdar d'indignació quan va cridar: «Això és kafkià!». I era com si la vergonya l'hagués de sobreviure.

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és autor d'Els reptes de Vladimir (2010, Témenos 2018), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016) i La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada