Com que
ningú no venia a arrestar en Josep K., un bon matí va presentar-se a
comissaria. Darrere la finestreta, un policia jove va demanar-li quins eren els
càrrecs, de què havien d'acusar-lo, quin delicte havia comès. «Què sé jo!», va respondre
en Josep K. «Aquesta no és la meva feina. Vostès investiguin i segur que em
trobaran alguna coseta». I els va recomanar que, mentrestant, l'engarjolessin
com a mesura de precaució: hi havia risc de fuga, de reincidència i ocultament
de proves. «Deixar-me lliure és una temeritat!», va afirmar.
El policia
—novell, inexpert— es va gratar el lòbul de l'orella dreta amb un bolígraf i,
atabalat, va trucar a un superior. Mentre parlava pel telèfon, amb una
ungla es burxava una erupció rogenca que
tenia sota la patilla.
El comissari
va aparèixer precedit per una panxa fabulosa i una veu de tro: «Deixem-nos de
collonades, senyor!», va dir. Com s'atrevia a presentar-se a comissaria sense
evidències de culpabilitat? Ja anaven prou enfeinats! Va assegurar-li que si
haguessin de ficar al calabós a tots els cretins que cada dia ho sol·licitaven,
haurien d'allotjar-los en hotels. «Aquest afany de protagonisme és una xacra
social!». Si volia que el detinguessin havia de fer mèrits, buscar-se una
malifeta, un crim. I li recomanava que no es conformés amb una bretolada
innocent, que fos ambiciós. «Com més greu el delicte, millor és el càstig. I
tenim el llistó molt amunt, cregui'm!». I va renyar-lo: no es podia anar pel
món amb pretensions d'homicida i no haver trencat mai un plat. Li va plantar
una manassa a l'espatlla i, mentre l'empenyia cap a la porta, va dir: «Vostè
delinqueixi i llavors ja en parlarem! Apa, adéu-siau».
En Josep K.
no va ocultar el seu desconcert: com era possible que per ser arrestat s'hagués
de delinquir? Abans de sortir, es va mirar el policia novençà (ara tenia un dit
entaforat al nas) i la veu se li va esquerdar d'indignació quan va cridar:
«Això és kafkià!». I era com si la vergonya l'hagués de sobreviure.
Jordi Masó Rahola (Granollers,
1967) és autor d'Els reptes de Vladimir (2010,
Témenos 2018), Catàleg de monstres
(Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una
(Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes,
2016) i La biblioteca fantasma (Males
Herbes, 2018).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada