Cada matí, puntualment a dos quarts de deu,
Immanuel Kant entrava en la barberia de la plaça Major de Königsberg, s’asseia
sempre en la mateixa cadira, la del fons, i esperava que acudís prest a
afaitar-lo l’ajudant del mestre: Giovanni Battista, un simi africà
extraordinàriament hàbil amb la brotxa i la navalla i a més a més molt llegit i
afeccionat a l’especulació.
Kant i el mico acostumaven a embolicar-se en
abstruses discussions sobre l’esperit i la matèria, la posició de l’home en la
natura, la vida després de la mort i altres afers metafísics. Battista, malgrat
que feia anys que es coneixien, no deixava d’exasperar-se per la dogmàtica
suficiència del savi i prestigiós client, per la seva arbitrarietat pietista
disfressada de racionalisme. De la mateixa manera que els seus congèneres
humans en general, no li semblava res més que una bèstia abillada i xerraire.
Sapere
aude, suportava cada dia que li
digués Kant. Atreveix-te a pensar… el que penso jo. Sovint el temptava la
bàrbara idea d’empunyar ben fort la navalla i tallar-li el coll. Aprofitar
l’ocasió i alliberar per sempre el món i la filosofia del seu afany sistemàtic,
de la monumentalitat i la curtesa de les seves concepcions. Però era un
goril·la pacífic i mai no hi hauria gosat.
Aquesta tibantor es va prolongar vint-i-tres anys.
En desembre de 1793 Battista va emigrar d’allò més
lluny, fins a una ciutat de nova planta anomenada Perla, entre Rússia i la
Xina, amb intenció d’establir-se pel seu compte com a barber.
Microrelat
inclòs al llibre La vida canina
(Bròsquil, 2005). Llibre disponible a:
https://www.smashwords.com/books/view/626291
Carles Bellver Torlà (Castelló de
la Plana, 1967) és analista de tecnologia educativa en el Centre d'Educació i
Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló. Soci d'El Pont,
Cooperativa de Lletres. Autor dels llibres El
llibre dels tòpics (Brosquil, 2002), La
vida canina (Brosquil, 2005), Lovecraft
& cia (2008), L'home del calendari (Tria, 2011), La nit mil dos (Tria, 2013), Un cel nou i una terra nova (Unaria,
2015).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada