Sentia
l’escalfor del sol sobre la seva superfície, notava la calidesa dels rajos que
la travessaven tot produint una lluïssor com de vidre. La tènue brisa la feia
balancejar lleugerament i veia com el reflex de llum que sorgia del seu
interior també es bellugava en l’aire. Quina joia! Després de mesos
d’obscuritat i fredor dins de roques i canonades es trobava al paradís.
Llavors,
va notar una força que l’empenyia cap avall. Va resistir-s’hi. Sabia que si
queia, l’esperava de nou la foscor. Però un cop d’aire va ser fatal i va fer
caure la gota d’aigua que penjava del sortidor de la font dins la reixa. De
nou, fluïa entre estrets canals, deixant-se portar per la corrent mentre gaudia
de l’inesborrable record d’un instant màgic.
Microrelat guanyador
de l'accèssit del VII Premi Font de Santa Caterina de Microcontes que organitza
l'Ajuntament de Montornès i l'Oficina de Català de Montornès del Vallès
(Consorci per a la Normalització Lingüística).
Maria
Aulinas Costa (Sant Pau de Segúries, 1976) és Llicenciada en sociologia i
treballa en l’àmbit del desenvolupament local a la Garrotxa. Li agrada llegir
i, també, escriure. Creu que els relats breus són un format idoni per expressar
la creativitat en el tràfec del dia a dia.
Quina delicadesa. Preciós. Felicitats, Maria
ResponElimina