divendres, 23 de juny de 2017

SOL (Un microrelat de Montseblanc)

Igual que els antics egipcis havien dissenyat el temple d’Abu Simbel de tal manera que el dia de l’aniversari del naixement del Ramsès II el primer raig de sol sortint penetrés dins el temple fins a il•luminar el rostre de la seva estàtua, a casa de la iaia Isabel hi havia una fotografia, a l’aparador dels gots i les copes, rere totes les altres, al fons de tot, amagada al prestatge del mig, a la qual només hi arribava el sol un determinat dia de l’any. No era cap dia especial, i no hi havia pas ningú mirant. Però un dia a l’any, a principis de març, quan els raigs encara no havien agafat la perpendicularitat de l’estiu però sí que eren prou llargs i potents per arrossegar-se i travessar tot el menjador, la fotografia mig esborrada i en blanc i negre era la protagonista entre les copes regal de casament de la tieta Núria i els gots de tots colors que els hi tocaren en una tómbola d’aquelles que passaven pel poble durant la festa major d’agost.

Ni l’Agustí, el marit de la Isabel, ni els seus dos fills, ni molt menys els tres néts, haguessin sabut dir qui eren aquell parell de joves que sortien a la fotografia. De fet ni la Isabel recordava qui eren. Ella és limitava a netejar la pols de l’aparador un parell de vegades l’any. Per Setmana Santa i abans de Nadal. I no tocava res de tot el qui hi havia allà dins acumulat. Si la seva mare, la Carmeta, Déu l’hagi perdonat, havia considerat que tot allò havia de ser allà dins, no seria pas la Isabel qui llençaria res.

I la fotografia cada vegada era més borrosa i gairebé tremolava quan aquell raig de sol, entremaliat i tallant, sense que ningú el veiés, esmunyint-se entre les cortines, a una alçada d’un metre, paral•lel al terra, travessava el vidre de la finestra i el del moble, i es menjava una miqueta més els grisos i les formes.

Feia vuitanta anys ja que la difunta Carmeta havia retallat aquella imatge de dos desconeguts d’un diari, per omplir una miqueta l’aparador recent comprat a l’espera de que la vida li anés subministrant fotografies dels seus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada