SIMEÓ L'ESTILITA (Un microrelat de Lluís Julián Barrachina)

Simeó cansat que els peregrins, atrets per la seva suposada santedat, el molestessin tothora en la seva cova amb preguntes, demandes absurdes i curiositats malsanes va decidir canviar d'habitatge. Es va fer construir una columna de tres metres d'alçada amb una plataforma a dalt i allà es passava el dia pregant, exposat al vent i al sol del desert. Però els peregrins i els curiosos eren tenaços i pesats i sovint cridaven els seus despropòsits des de sota la columna o s'hi enfilaven amb escales i per això va demanar que li construïssin una columna més alta, de set metres, on poder pregar tranquil·lament. Però encara això no va ser suficient ja que els més agosarats i impertinents dels seus admiradors lligaven dues escales llargues una darrera l'altra i s'hi enlairaven. Finalment, a Simeó, que tenia molt de predicament i influència a cal governador,  li van construir una columna de disset metres, el màxim que permetien els coneixements arquitectònics de l'època. Al cap de poc morí mentre pregava a la seva talaia. Un desenllaç molt oportú ja que ningú hagués sabut com fer-ho si hagués demanat encara més alçària.

Actualment tinc 58 anys i per motius familiars i perquè treballava en la meva novel·la El tresor dels Montespluga (futur gran èxit de les lletres catalanes) he estat tres-quatre anys gairebé sense escriure contes. Ara, deslliurat d'aquesta tasca que se m'havia fet molt antipàtica, disfruto d'un esclat notable de creativitat que m'ha portat a escriure una cinquantena de relats (entre micro i breus) en uns mesos.