divendres, 9 de desembre de 2016

ESMENES (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Senyor director,

Voldria expressar la protesta més enèrgica pel tracte informatiu que ha rebut la notícia de la meva mort.

Per començar, la fotografia que il·lustra la doble pàgina deu haver estat suggerida per algun dels meus adversaris: observi l'expressió de submissió mentre encaixo mans amb el President: l'esquena vinclada endavant, el cap baix (com un vailet penedit d'una malifeta), els ulls mig tancats. No tenien en els seus arxius una imatge més digna? Per acabar-ho d'adobar, el peu de foto parla erròniament de «Premi Nacional» on hauria de dir «Premi d'Honor».

Però els despropòsits no acaben aquí, senyor director. L'article de Noguera-Obiols, esforçadament luctuós, és ple de llocs comuns i d'imprecisions (m'atribueix un llibre —titulat Una falguera displicent— que jo no he escrit, i el meu poemari L'espill ensotat l'anomena L'espill ensucrat). La columna d'Isidre Artés destil·la una aflicció tan postissa que no pot ocultar una secreta complaença. «S'apaga el far que ens guiava a través dels esculls», escriu; però li asseguro que, quan jo vivia, l'Artés més aviat em veia com a un escull! I en l'enumeració sospitosament exhaustiva que fa Ricard Marsans de la meva obra s'hi endevina l'afany de l'editor per reviscolar les vendes dels llibres. Fins i tot el vell amic Pere Pallarès, que s'esforça per aportar al devessall d'erudició una perspectiva més «humana», està desencertat quan rememora una excursió al llac de Sant Maurici que mai no vam fer (l'Alzhèimer li juga males passades!).

Puc excusar les espifiades en la necrològica, atribuïbles a la incompetència de «l'aflijida vidua» (l'ortografia no ha estat mai el seu fort), però no puc obviar l'inoportú anunci d'un regenerador capil·lar que apareix just a sota: una malèvola referència a la meva batalla perduda contra l'alopècia? Una burla pòstuma d'un diari que sempre va menystenir la meva trajectòria? Exigeixo una rectificació, senyor director.

I espero que puguem saludar-nos en persona aviat. Molt aviat.

Microrelat finalista del VI Concurs de Microrelats de l'Associació de Relataires en Català (ARC) 2015-16.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada