dijous, 1 de desembre de 2016

LA MESTRESSA I LA MAJORDOMA (Un microrelat de Maria Cirera)

Vella xaruga i malalta, contemplo la vida rere la finestra de l’habitació.

Cada dia espio com la meva majordoma surt a esmorzar al parc de davant de casa. S’asseu amb pulcritud, com volent recollir les seves carns cansades. Un dia veig ben clar com deixa el paquet de galetes a sobre el banc per anar a socórrer un pardal a sota d’un arbre. Quan torna on era, el paquet ha desaparegut. Un passavolant li ha pres d’una revolada. Ella que dóna un cop de peu i se’n torna cap al portal de casa.  

El dia següent, veig que deixa de nou el paquet de galetes a sobre el banc per anar a ajudar un nen a recuperar la pilota. Quan es gira, el paquet ha tornat a desaparèixer a mans del miserable.

—Beneita —que penso amb agror.

Avui al matí, se’n va a beure un glop d’aigua a la font i... no m’ho puc creure, veig com abandona de nou les galetes i com l’afamat s’hi abraona així que la té d’esquena.

—Pobra estúpida! —que em dic en veu alta.

Però, de tornada, m’hi fixo bé. Veig com treu dissimuladament un segon paquet que rosega abans de travessar el portal de casa. I mentrestant, jo, continuo observant la vida rere la finestra de la meva habitació, vella xaruga i cada dia una mica més malalta.

El quadre és Woman on a bench d'Edward Austin Abbey (1852-1911)

Maria Cirera (Manresa, 1979) és traductora de formació. Ha treballat i treballa al voltant dels llibres: bibliotecària, dinamitzadora de clubs de lectura, lectora, redactora, correctora i, sobretot, traductora literària. Ha publicat contes i microrelats en diferents reculls col·lectius i actualment forma part del grup literari Cornèlia Abril.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada