dissabte, 22 d’octubre de 2016

SOPA DE PUCES (Un microrelat de Núria Tort)

La Júlia va apagar el fogó i es va servir un plat de sopa maravilla ple a vessar. Sopa de puces, va pensar, veient nedar les boletes enmig del baf. Va agafar el plat amb totes dues mans i se’l va endur, molt a poc a poc, cap al menjador. No sabia que no hi arribaria, ni ella ni la Tanit, que encara li dormia dins el ventre. Tampoc sabia que aquella tarda la seva germana li hauria dut robeta per la nena, que l’haurien repassada juntes i que la Júlia li hauria dit que moltes gràcies i que ni tan sols la rentaria, de tant ben cuidada que li duia. No sabia que l’endemà mateix l’hauria rentada i planxada, perquè hauria trobat que feia olor de foraster, i no volia embolicar la Tanit amb l’olor d’una altra quan arribés. No sabia que la roba que havia de ser per la Tanit passaria vuit mesos dins d’una maleta de pell sota el llit de sa germana, i que la dona de fer feines cada dilluns desitjaria llençar el coi de maleta perquè li faria encallar les boles de pols. No sabia que la maleta aniria a parar a mans d’una altra dona, que avui encara no coneixia l’home que l’havia d’embarassar, i a qui ningú no explicaria mai que aquella hauria d’haver estat la roba d’una nena morta. La Júlia va saber que tenia problemes a mig camí del menjador, quan els pantalons li van quedar xops i una fiblada al baix ventre la va fer caure de genolls. No va mirar avall. No va veure el bassal de sopa tenyit de vermell ni les puces ben quietes, enganxades a terra. No volia saber que el plat s’havia esmicolat. No volia saber el que sabia: la Tanit ja no hi era.

Núria Tort és diplomada en Educació Social i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ha publicat “En Juli i la màquina empassa-colors” (Premi Mercè Llimona 2009), “Plou i fa sol, les Brunes es pentinen” (Recull Premi ‘Vet aquí un gat’ 2010) i algun conte a Cavall Fort. L’any 2016 va quedar segona al premi Núvol de contes amb “Instruccions per atracar un taxista a la nit”.

1 comentari: