dijous, 21 d’abril de 2016

PEUS (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

Ve la doctora a casa perquè no aconsegueixo fer-me amb la casa, el nen, la calor i la llet. Li dic que no em funcionen els pits, no hi ha gaire llet. Ella em mira i em diu que si la llet no està als pits estarà en una altra banda, segur que s'ha desplaçat. Jo faig cara de circumstàncies. La doctora em mira, em remira i diu ja sé on ha anat. Treu una agulla i em punxa el dit gros del peu dret, em surten unes gotes de llet. Després fa el mateix amb l'esquerre i també en surt. Llavors em diu que ja puc alimentar el nen, però em fa cosa posar-li el dit gros del peu a la boca, sobretot pel carrer.


Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal: Llengua de gat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada