dissabte, 9 d’abril de 2016

GAUDEAMUS IGITUR (Un microrelat de Maria Cirera)

Allà on jo només hi veia boscos i muntanyes, ell em va anar dibuixant el recorregut per on havia de passar amb el bestiar:

—Veus la Serra dels Cloretons? Doncs la deixes a mà dreta i puges fins al Coll de la Loma. De seguida arribaràs al Portell de l’Os... tu recta fins a la solana, la veus? Vull dir la solana dels Ginebrons, no et confonguessis amb l’altra, ara. Després, una mica més enllà, ve el pla de la Font i el clot del Prat Salvatge, no té pèrdua. Recules una mica i puges fins a la Cabana del Verd, és el punt més alt, i després fins als Cavallets. Al cap d’una estona veuràs la Baga d’Urdet, la reconeixeràs perquè a sota t’hi quedarà Torrentsenta. Podràs beure a la font de les Abeurades o a la de la Guineu, això tu mateix, depèn del mal que pateixis. A l’esquerra t’hi quedarà coll de Sógol, just a l’alçada de la Borda del Nen Xic. Deixes el Serrat de la Malleta al darrera i vas directe fins el Molí del Puig. Queda clar?

Una mica aclaparat, vaig continuar buscant tots aquells noms entre l’espessor. Per rebaixar tensions, em va oferir fer un mos a l’ombra d’un arbre abans d’emprendre sol el camí. Vaig mirar l’arbre sense acabar-m’ho de creure. Havia d’aprofitar aquella oportunitat:

—Caram, quin exemplar més espectacular de teix! No se’n veuen gaires per aquesta zona, més aviat s’usen com a decoració, oi? Em sembla que ara estan protegits... Goiti, quina fusta tan dura. No m’estranya que els faraons l’utilitzessin per fer-se’n sarcòfags...

—Però què garles, noi... si això només és un arbre!

Vam menjar dues llesques de pa amb formatge en rigorós silenci.

Maria Cirera (Manresa, 1979) és traductora de formació. Ha treballat i treballa al voltant dels llibres: bibliotecària, dinamitzadora de clubs de lectura, lectora, redactora, correctora i, sobretot, traductora literària. Ha publicat contes i microrelats en diferents reculls col·lectius i actualment forma part del grup literari Cornèlia Abril.

2 comentaris:

  1. Genial, Maria. a cadascú "lo" seu. Quantes coses sabriem si ens nodrissim uns dels altres! M´hi he vist ( jo seria la pretencioseta dels sarcófags). El Jordi té un bon ull per triar,i tant. Petons als dos;-))

    ResponElimina
  2. Gràcies Sílvia i gràcies Jordi! Ja m'heu alegrat una mica més el dia. Petons i abraçades!

    ResponElimina