dissabte, 20 de febrer de 2016

CAMPBELL I FRANKLIN (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

La rivalitat entre Winston Charles Campbell i Washington Clarence Franklin és ben coneguda (per a més comoditat els anomenarem aquí Campbell i Franklin: massa tinta ja s’ha esmerçat per mofar-se de les inicials coincidents dels dos intel·lectuals).


Resumirem la qüestió. Campbell era crític literari del diari de més tirada d’Illinois; Franklin era novel·lista. Cada novel·la que Franklin publicava mereixia una ressenya condemnatòria de Campbell: amb una prosa mordaç desmuntava les novel·les, les ridiculitzava, exposava les deficiències estructurals, la banalitat de les trames, els errors de documentació, els defectes expressius. L’article desfermava una polèmica que es perllongava durant setmanes en la secció de cartes dels lectors: admiradors i detractors de la nova obra debatien la crítica sagnant de Campbell. Indefectiblement, cada novel·la de Franklin acabava enfilant-se al capdamunt de la llista dels llibres més venuts.

El ritual —publicació, crítica ferotge, èxit de vendes— va repetir-se gairebé cada any —Franklin era un autor prolífic— fins el dia que un inquiet periodista va investigar, va capbussar-se en hemeroteques i arxius, i va emergir-ne amb una constatació irrefutable: W.C. Campbell no existia, les crítiques periodístiques les escrivia el propi W.C. Franklin, les dues W.C. eren la mateixa persona! (“el mateix vàter”, va dir un còmic oportunista). Naturalment Franklin mai no ho va admetre, però el diari va deixar de publicar les ressenyes de Campbell.

Desaparegut Winston Charles Campbell, les següents novel·les de Washington Clarence Franklin, unànimement elogiades per la crítica, van passar desapercebudes.

Microrelat inclòs al llibre Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010)

3 comentaris: