dijous, 12 de novembre de 2015

ELOÍSA (Un microrelat de Marta Finazzi)

Gabriel Ríos era un nom fals. Me'l vaig inventar per creuar la frontera, però feia més de vint anys que el duia posat com si fos una segona pell. La meva identitat vertadera només s'insinuava en els dies de pluja, el meu balcó secret de la nostàlgia. Ningú no coneixia el meu passat, ni tan sols la meva dona. El dia que ens vam casar, el pare de l'Eloísa va venir a parlar amb mi. Em va mirar els ulls i va llegir en silenci perquè sabia que jo no era l'home que deia que era. L'Eloísa era l'única cosa que li quedava de la seva vida aspra del sud. Em va regalar una ampolla de brandi de Xerès perquè va dir que el respecte també es bevia. Era una bandera blanca. La vaig guardar a la vitrina del menjador com en un altar durant anys, però l'Eloísa va morir massa aviat. Llavors, tacats pel dol, el seu pare i jo vam obrir l'ampolla.

Microrelat guanyador del 3er Premi del «IV Certamen de Micorrelatos Cardenal Mendoza 2015». L'il·lustra «L'ampolla de xerri» (1912) de Juan Gris.

Marta Finazzi Martínez (Girona, 1981) és llicenciada en humanitats i una apassionada del món de la cultura i l’escriptura. Professional del món de la llengua i la correcció de textos, cultiva l’amor per la literatura des de ben petita i ha guanyat diversos premis literaris passant pels relats curts, els microrelats i el gènere epistolar. Recentment, ha guanyat el XXII Concurs de Cartes d’Amor 2015 organitzat per l’Ajuntament de Calafell i ha quedat finalista del Premi de relats curts Carme Lafay 2015. Publica el blog «Fanalets salvatges».

1 comentari: