dissabte, 17 de gener de 2015

ESTÈTICA (Un microrelat de Sílvia Armangué)

He escollit els colors en uns moments d’inspiració. En general, m’hi estic una estona, però amb ella ha estat tan fàcil, tan de cor a cap. M’ha fascinat la seva pell pàl•lida, els cabells tan negres. És una bellesa inusual, ja m’enteneu. Les proporcions de la cara no son simètriques, el llavi inferior una mica massa llarg, el nas, una mica tort, inelegant. Però el conjunt és encantador: coll de ballarina, pòmuls alts. Espatlles i pit de princesa.


Tots els meus col·legues són homos. Tots. Alguns són brillants. Tenen una sensibilitat especial, una visió diferent del món. Ho sabem tots els estilistes. A mi tota la vida m’ha apassionat el maquillatge, la textura de les cremes, la olor perfumada dels productes que uso, però sempre aplicades a les dones. M’agraden les dones, m’agrada que sota les meves mans resplendeixin: minimitzo els defectes, aguditzo les benaurances. Si n’hi ha. 

Us juro que no sempre és fàcil. Perquè no és la gent atractiva la que necessita els meus serveis. Més aviat és l’altre tipus de persones, les de físic vulgar o directament horrible, qui tinc de clients. I sovint faig grans esforços per obtenir mediocres resultats. Per això, avui, ha estat una simfonia.

No he volgut trencar el blanc del seu rostre, i he barrejat gris, ocre, blau, per la base. Les parpelles gairebé sense fumat, i una línia fina d’oceà abismal sobre les pestanyes. Ha quedat preciosa, i jo m’he sentit bé: ja em tocava. 

Portava massa dies. Com un xàfec m’han caigut innumerables despropòsits, vint-i-sis de seguits: arrugues profundes, nassos furibunds, pèls a on no toca; papades, pústules, cranis partits, cremades, ferides cosides a corre-cuita. Perquè després et diguin que semblen ninots, ja veus.

Sort que el sou és bastant decent.

Nascuda a Manresa l'any 1960, mare de dos fills, sóc biòloga i treballo en la prevenció del càncer de coll d'úter. M'interesso pels animals. Escric i dibuixo. He participat amb escrits i il·lustracions de llibres d'autoria compartida, tramats des de la pàgina web Relats en català. L'any 2013 vaig rebre el primer premi del concurs Microrelats a la ràdio amb "Greix", també el primer premi de poesia a "Paraules a Icària" amb el llibre "Estats del metall" (ed. Saragossa).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada