divendres, 30 de gener de 2015

CANVI DE COLOR (Un microrelat de Damià Bardera)

Tenia vuit anys i ja en feia dos que se m'havia manifestat la vocació científica. Concretament, “una vocació naturalista que suposa per al subjecte que la posseeix un gran amor i una gran admiració envers tot tipus d'animals, a més d'un gran desig de crear-hi –i mantenir-hi– lligams de naturalesa afectivoemocional”, segons el psicòleg, que va explicar el meu cas als pares. El pare de seguida ho va entendre. Però la mare no. A ell sempre li havien agradat els animals i ella mai no li'n va deixar tenir cap a casa. Només un camaleó inofensiu que, rere els vidres, enmig de troncs petits i fulles resseques, de tant en tant es camuflava i em mirava amb ulls d'al·lucinat, els mateixos que encara em miren ara quan, cada matí, tanco els meus i ja no veig la bata bruta, pudenta i esquitxada sempre de sang, sinó un camaleó neguitós, panxa enlaire i moviments bruscos, dins la mà d'un nen de vuit anys i a l'altra mà un ganivet de cuina –el preferit de la mare– que es passeja pel ventre de l'animal, lent, amunt i avall, amunt i avall, sense pressa, fins que hi penetra com l'ullal en la pell i l'esparraca, i, tripes en mà i rèptil a terra, els intestins semblen un manyoc de serps petites, minúscules, que canvien de color, mentre vaques escorxades penjades de cap per avall passen, com cada matí, una rere l'altra davant meu, en filera, nues, monòtones, lentes...

Microrelat inclòs al recull Fauna animal (El Cep i la Nansa, 2011)

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és llicenciat en Filosofia. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, "i alguns contes per llegir-los d'amagat" (El cep i la Nansa, 2010), "fauna animal" (El cep i la Nansa, 2011), "els homes del sac" (El cep i la Nansa, 2012) i "els nens del sac" (El cep i la Nansa, 2014).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada