LES CARTES DE LA MILA (Un microrelat de M. Carme Martín)

La Mila escriu totes les setmanes una carta. Escriu als de casa, amb lletres costerudes i malgirbades, com el poble que va deixar muntanyes enllà, massa lluny. Un poble on no ha tornat, encara, i d’això ja fa gairebé un any. La Mila no va aprendre gaire de lletra perquè a casa hi havia feina amb el bestiar, i perquè la guerra es va endur els mestres i l’escola, els homes i el menjar.

La Mila explica a les seves cartes que a ciutat la vida és molt diferent i que hi ha molta gent pobra que s’apinya en barraques al costat de la platja. Explica que el mar no és blau sinó gris i brut i el cel no és net. Però diu que està molt bé, que ha tingut molta sort de trobar feina de mainadera en una casa bona de Sant Gervasi on la tracten molt bé i els nens se l’estimen. Els senyors són gent estirada però correcta i li paguen un sou que li permet enviar alguns calerons a casa i també fer una mica de raconet per poder tornar a l’estiu. La Mila explica que la casa és molt maca, una torre amb parets enrajolades i balcons de ferro forjat, que no passa fred perquè hi ha una caldera i tenen aigua calenta que surt de les aixetes. Diu que mengen bé encara que troba a faltar les verdures de l’hort del pare i els embotits que fa la tieta Ció.

Les cartes de la Mila, quan arriben, són una festa a Cal Manubens, perquè saben que almenys algú de la família se’n surt i està content, i també perquè els diners que arriben regularment els van molt bé per comprar sabates als germans petits o aconseguir una mica d’arròs d’estraperlo. La Mila ho sap, sap que la família n’està orgullosa i que el benestar de tots depèn de les seves paraules i els seus diners. Per això segueix escrivint les cartes cada dilluns al matí quan no té clients. I seu en una cadira de boga vella al costat de la finestra trencada per on entra la llum esmorteïda d’un dia sempre gris. Després menja un rosegó de pa i una mica de formatge dur. Endreça el quarto rònec i es pinta la cara i s’arregla els cabells. Surt i tira la carta a la bústia de la Rambla. Després recorre els carrers atrotinats plens de misèria a la recerca de clients famolencs de plaers carnals.

M. Carme Martín (Manresa, 1964). Llicenciada en Psicologia. Pertany al grup "Totlletres" i ha participat en els reculls d’aquest col·lectiu. Els seus microrelats han guanyat concursos a Igualada, Manresa i Barcelona.