MADAME ROSALY (Un microrelat de Maria Cirera)

Amb l’excusa de passejar el seu gos llebrer, Madame Rosaly sortia dia sí, dia també, convertida tota ella en delicada flor del paradís. Ningú no sabia qui era el seu amant. El seu marit, és clar, tampoc. El pobre home no gosava exposar el dilema de por de fer enfadar la seva estimada gateta manyaga. Cada tarda, els més curiosos l’observaven endinsar-se pels camins més sinuosos i recòndits dels boscos dels encontorns. El llebrer trotava tothora al seu costat amb el nassiró ensumaire, els trets gràcils i allargassats.

La notícia de l’embaràs va agafar tothom desprevingut, però els més maliciosos de seguida hi van veure una oportunitat... A qui s’assemblaria, el bonic infantó? A Rudolf, el peixeter? A Martí, l’apotecari? Al mestre? Al banquer? Al conserge? Les apostes corrien de boca en boca, de carrer en carrer. Tothom volia ser acusat i acusador.

Al cap de nou mesos, l’expectació havia arribat al punt més àlgid. El primer dia que Madame Rosaly va treure el cotxet al carrer, tothom s’hi va abraonar al·legant qualsevol excusa. Quan el nen va quedar al descobert, un esglai general va sacsejar el barri, un mal dissimulat crit de consternació, mitja dotzena de desmais i tretze taquicàrdies. Aquell infantó era tot ell un nassiró ensumaire, de trets gràcils i allargassats... Madame Rosaly, estimada gateta manyaga, delicada flor del paradís, cirereta confitada...

Il·lustra el microrelat un quadre de Berthe Morisot (1841-1895)

Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.