D’infant, els pares satisfeien els seus mínims
desigs, i més. En créixer en edat i necessitats, s’espavilà pel seu compte: va
xoriçar magatzems per poder privar a to drap i, més endavant, es prostituí per pagar-se
la merda, la neu i les xeringues. No s’estava d’extorquir els clients a punta
de navalla. En el reformatori va seguir un curset de formació professional accelerada
i, a la sortida, es va graduar cum laude
en assaltar en un matí els cinc bancs del seu carrer. S’acomplia el vell somni
familiar que fos el primer del seu ofici.
Microrelat inclòs a “El jardí de Lil·liput” (Pagès
editors, 1994)
Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor
d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic adult.
Redactor de la revista “Cavall fort” i membre del col·lectiu “Ofèlia Dracs”. Va
guanyar el premi Víctor Català per “Solucions provisionals” (1965) i va ser
finalista del Sant Jordi amb “Els orangutans” (1966). Entre els seus llibres de
microrelats cal destacar “Bonsais de paper” (Edi-Liber 1993) i “El jardí de
Lil·liput” (Pagès editors, 1994)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada