A l’ombra d’un ginkgo
biloba, el mestre Xun Lu va preguntar als seus deixebles:
–Què és pitjor, matar un elefant o un mosquit?
L’efecte produït va ser just el que desitjava: estupefacció
general. Al final, algú es va atrevir a aixecar tímidament el braç:
–Un elefant és un animal molt gros, senyor. Caldria
estratègia i refinament per a matar-lo i veritable maldat per aconseguir-ho.
Un altre deixeble, animat pel debat que s’obria al seu
davant:
–L’ànima d’un mosquit pesa tant com la d’un elefant, senyor.
Tots dos crims mereixerien igual consideració.
Encara un tercer:
–Sens dubte, matar un mosquit és mil vegades pitjor perquè
existeix un vertader vincle de consanguinitat amb nosaltres. No som més que
mosquits dins d’un univers inabastable. Seria depravat.
Després d’una intensa discussió, Xun Lu va donar la classe
per acabada. Des de l’ombra del bell ginkgo
biloba, un borborigme va recórrer la distància que separava la seva panxa
de la branca més alta de l’arbre. Abans de posar-se en camí, encara va ser a temps de desitjar que aquell dia hi hagués estofat de gos per dinar.
Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és
traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El
llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa
per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La
traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat
diversos contes en reculls col·lectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada