Com el conte d’aquell rellotge aturat que només marca l’hora un cop cada dotze hores, així mateix, la seva ànima arriba al zenit un cop cada dotze mesos, durant les festes de Nadal.
Pare de família. Treballador exemplar. Mai no es passa cap semàfor en vermell ni acostuma a tocar la botzina. Talla el pastís en porcions perfectame
nt equitatives. Quan es moca, ho fa amb un mocador impol·lut i quadrat. Recorda dates d’aniversaris, efemèrides i tota mena de festes assenyalades, inclosa la del seu casament. Es treu els pèls del nas i de les orelles amb regularitat i precisió. Recull totes i cadascuna de les caquetes que el Perli, el seu gos llebrer, escampa per aquí n’enllà. I, per Sant Joan, se li escapa una rialla maliciosa quan recorda que només queden sis mesos per al moment culminant.
Nadal, sense cap mena de dubte, és un gran dia. El goig batega dins del seu cor enfollit d’il·lusió. Ha arribat el moment, enrere la mediocritat de la vida. Ben endins del seu ésser floreix una flor negra, ja ningú no el pot fer enrere! Ja ningú no el pot parar! Davant d’un centenar de persones colpides de terror, crida fins al desesma:
—Que comenci, doncs, la guerra contra el poder etern. Veniu, fúries de l’infern! I que s’esberli la terraaaa!!!!!
Il·lustra el microrelat, un fotograma de "It's a wonderful life" (Frank Capra, 1946).
Pare de família. Treballador exemplar. Mai no es passa cap semàfor en vermell ni acostuma a tocar la botzina. Talla el pastís en porcions perfectame
Nadal, sense cap mena de dubte, és un gran dia. El goig batega dins del seu cor enfollit d’il·lusió. Ha arribat el moment, enrere la mediocritat de la vida. Ben endins del seu ésser floreix una flor negra, ja ningú no el pot fer enrere! Ja ningú no el pot parar! Davant d’un centenar de persones colpides de terror, crida fins al desesma:
—Que comenci, doncs, la guerra contra el poder etern. Veniu, fúries de l’infern! I que s’esberli la terraaaa!!!!!
Il·lustra el microrelat, un fotograma de "It's a wonderful life" (Frank Capra, 1946).
Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.
Gràcies Jordi, per aquesta bateria tant nadalenca!
ResponEliminaI molt bon any a tots els microrelataires!!