UNA HISTÒRIA DIVINA (Un microrelat nadalenc de Mercè Bellfort)

Encabit en la menjadora d’un petit estable de Betlem, un infant, acabat de néixer, no parava de tremolar. Malgrat l’alè reconfortant d’un bou i d’una mula que actuaven d’escalfadors casolans, i el caliu de la mirada joiosa d’uns pares amorosos, el menut, anomenat Jesús, no parava de tremolar.

Passats dos dies el nadó encara seguia amb el mateix neguit. La inquietud començà a fer-se palesa a la cara de Josep i Maria, els seus progenitors, en veure que no se’n sortien. Primer l’abrigaren amb una pell de xai més gran per tal de combatre les baixes temperatures que oferia aquell desembre congelat. Després, en comprovar que el nou vestidet no feia l’efecte desitjat, en Josep va decidir prendre la iniciativa, i no quedar-se més temps palplantat aguantant el bastó. Així doncs, es posà mans a l’obra.

Com que era un fuster de mans fines i cap despert no tardà massa a fer una porta com Déu mana. D’aquesta manera la salut del petit Jesús quedava assegurada. Un cop enllestida la feina amb l’aprovació de la seva esposa Maria, semblava que tot aniria pel bon camí. Malauradament, però, la construcció de la porta protectora no va apaivagar la tremolor de l’Infant.

Van haver de passar uns dies més, fins que els desesperats pares entenguessin què li passava al seu fillet. Tot es va acabar quan van aparèixer els Reis Mags d’Orient caminant entre els pastors. No portaven ni or, ni encens, ni mirra. Ni camells altius, ni vestits pomposos. Només portaven cistells plens d’ous, pa, i fruits secs.

El nen Jesús va deixar de tremolar. La por que portava al cos s’havia fos: aquelles ofrenes conjuntes eren el primer indici que les classes socials no existirien mai, i la societat de consum seria anul·lada, i les injustícies dissoltes, i les enveges desaparegudes. I l’amor, per fi, regnaria en el si de la humanitat.

Ben mirat, ja no li caldria fer sermons a la muntanya envoltat de masses que escoltarien debades els Evangelis. I, el més tranquil·litzador de tot, seria constatar que li esperaria una mort més digna.

Il·lustra el microrelat "Three Wise Guys", obra de Brenda York, 2011.

Mercè Bellfort (Barcelona, 1953) fa tres anys que publica els seus relats al web “Relats en Català”. Tota una troballa literària que li ha estimulat l’afició de tota la vida: escriure. Des del maig de 2008 col·labora mensualment a la revista comarcal “L’Escalenc”. Va ser finalista del premi de narrativa breu Víctor Mora (2009). Mestra de primària durant vint-i-dos anys, actualment està d’excedència.