dijous, 22 de desembre de 2011

SORT DE L’ÀNGELA (Un microrelat nadalenc d’Anna Maria Villalonga)

Indignats, han decidit acampar a la Plaça de Catalunya. Demanen millores immediates sota la ferma amenaça de no tirar endavant la feina. Les reivindicacions són ben justes i tenen a veure amb la Declaració Universal dels Drets Humans i amb els convenis que regulen la seguretat laboral.

En resum:

El Tió s’oposa a rebre més bastonades per cagar els regals. Diu que ja ho farà igualment només amb la cançoneta. Ah, i si pot ser, que li canviïn la manta de ridículs quadres escocesos, que està súper passada de moda.

El Pare Noel vol entrar a les cases per llocs més raonables. Ja no té edat, segons diu, d’anar escalant balcons o despenjant-se pels forats de les xemeneies. A banda, com que darrerament ha guanyat una mica de pes, no sempre hi cap, pels forats. Sembla que cada dos per tres se li encalla la panxa i li agafa flatulència.

Pel que fa als Reis, n’estan absolutament tips. No els importen les retallades sanitàries i exigeixen ajuda econòmica per al manteniment dels camells, que són tan vells que necessiten molta medicació. També demanen un habitatge en algun país europeu per no haver de travessar cada any el maleït desert. Tampoc ells no es troben com per tirar coets, no ens enganyem. Fet i fet, ja han entrat en el tercer mil·leni.

El govern està ben amoïnat. L’acampada no és un espectacle agradable. A més, perjudica el recent encetat negoci de la pista de gel. Els rens del Pare Noel i els camells dels Reis fan una flaire que Déu n’hi do. El conseller d’Interior no sap si demanar ajuda als sindicats o adreçar-se directament a Brussel·les. Només té una cosa clara. Si la nit del 24 no s’ha resolt el tema, haurà de treure els mossos al carrer i desallotjar per la força.

És un desgraciat. No en té ni idea de fer negociacions ni sap amb qui s’enfronta. El Nadal és intocable, senyor meu. Però en realitat no hi haurà cap problema. De fet, la premsa europea ja ha filtrat que Àngela Merkel ha agafat el timó i és a punt d’arribar a Barcelona.


El dibuix és de Norman Rockwell

Anna Maria Villalonga, llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, és investigadora i professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. El seu amor per la literatura abraça tots els àmbits. Lectora impenitent, des de petita es dedica a escriure. Ha publicat, a banda dels seus treballs acadèmics i d’investigació, diversos contes en revistes literàries i llibres de reculls. També fa crítica de cinema a la revista en català “La lluna en un cove” i a la publicació cultural “D’un roig encès”. Pel que fa a la premsa, publica una columna setmanal al Diari digital CatalunyaPress. Actualment, a més, edita tres blocs. Els seus títols: “El fil d’Ariadna” (temes literaris, poètics, lingüístics), “El racó de l’Anna” (cinema) i “A l’ombra del crim” (novel·la negra, intriga, terror).

19 comentaris:

  1. Encara que sigui Nadal, aquests acampats s'estan jugant un bon reguitzell d'hòsties...

    ResponElimina
  2. És un relat genial, fantàstic i molt original, m'ha agrada't molt

    ResponElimina
  3. M'ha encantat.... originalíssim!!!! Moltes gràcies... M'ha fet somriure....


    MARTA VALLS

    ResponElimina
  4. Hehehe, rabiosament actual. Imaginatiu, irònic.

    Felicitats!

    IO

    ResponElimina
  5. Una delícia, Anna Mº! Moltes gràcies!!

    ResponElimina
  6. Si ve la Merkel la pista de gel s'ultracongela, ja no necessitaran els generadors elèctrics per mantenir el fred.
    JdM

    ResponElimina
  7. Preciós Anna i molt original !!Ès millor una pista de gel; el que reclamen els indignants importa poc!! Quina llàstima !! Que més dona que no tinguin res...el Nadal no serà igual per tots...gràcies de nou Anna, per tots els teus magnífics relats. Tura.

    ResponElimina
  8. És un conte-relat de denúncia social fantàstic, no fantasiós. És la dura realitat adornada amb una sàvia ironia. Molt original que no deixa res per verd.

    M'ha agradat molt!!!

    ResponElimina
  9. un relat fantàstic i un títol molt ben trobat que m'ha fet somriure de valent!!

    ResponElimina
  10. M'ha agradat molt, és francament divertit. No saps com m'agrada el Norman Rockwell!És la combinació perfecte! Bon Nadal, un altre cop!

    ResponElimina
  11. És genial!!

    Llegint la reivindicació del Tió he vist clar que el Tió és Catalunya i rebem garrotades de les grosses per tal que caguem regals!!Hhahahahhaah!!!

    Et felicito, Anna!! He passat una estona deliciosa llegint el teu relat!!

    Petons i Bon Nadal!!

    ResponElimina
  12. Recordo molt bé aquest relat. És estrany que no deixés cap comentari. Bé, el deixo ara.
    Boníssim, molt ironic, entretingut, m’ha fet passar una bona estoneta (per segona vegada)!

    ResponElimina