EPÍLEG (Un microrelat nadalenc de Jordi Masó Rahola)

I al Nadal següent tot va anar d’una altra manera. Convertit en un ciutadà modèlic, el senyor Scrooge va veure arribar les festes esperançat però arruïnat. Tot l’any s’havia deixat endur per l’eufòria filantròpica i havia esmerçat la fortuna en obres de caritat, en empreses solidàries i en beneficència. Els diners atresorats durant tants anys de metòdica avarícia i gasiveria, s’havien fet fonedissos com els flocs de neu que ara emblanquinaven la ciutat. Abocat a les bones obres, va desatendre les obligacions del negoci, circumstància que va aprofitar el seu empleat, en Bob Cratchit, per desviar fons i enriquir-se en quatre dies (com a atenuant pel comportament delictiu de Cratchit apuntarem que al petit Tim se l’havia endut la malaltia que patia, malgrat que Scrooge va pagar-li els metges més il·lustres de la ciutat: la mort d’un fill sempre justifica la pèrdua del seny). Per acabar-ho d’adobar, en Fred, el nebot de Scrooge, aquell xicot d’honestedat exemplar, s’havia quedat sense feina, es passava els dies a la taverna i quan tornava a casa atonyinava la dona.

Era evident: l’Esperit del Futur, que al Nadal anterior havia visitat Ebenezer Scrooge per sermonejar-lo –amb aquell posat transcendent i admonitori que solen adoptar les aparicions–, havia esguerrat les prediccions: potser sí que l’esperava un futur virtuós i benaurat, però de moment en lloc de sopar gall d’indi s’hauria de conformar amb la carn eixuta d’un ratolí.

Les galetes són obra de l'artista pastissera Chus Castro