Quan vaig interioritzar el sofriment animal, em vaig fer vegetarià. Poc després vaig comprendre que les plantes també eren éssers vius, i vaig deixar d’ingerir-les. A base d’aigua i sals minerals no vaig durar gaire. Ara els cucs devoren el meu cos sense cap mirament.
Víctor Lorenzo Cinca (Balaguer, 1980) és Llicenciat en Filologia Hispànica. Codirector i redactor de “La Bultra”, revista cultural de les entitats de Balaguer. Cofundador i membre del comitè editorial de Internacional Microcuentista, revista electrònica dedicada exclusivament al microrelat. Ha publicat els seus contes (en llengua castellana) en diversos blogs i webs dedicats a la minificció, i en diverses publicacions periòdiques, digitals i en paper. Alguns dels seus microrelats estan recollits en antologies i d’altres han rebut mencions en diversos premis. Des de fa dos anys publica els seus microrelats al bloc Realidades para lelos
D'això se'n diu un bon microrelat capicua, no?
ResponEliminaMolt bo, en la línia habitual d'en Víctor, que ens té acostumats a finals contundents alhora que sorprenents.
ResponEliminaDiria que alguns vegetarians, vegans o d'altres espècies, poden malinterpretar-lo. Es veu que no tots som animals.
ResponEliminaGràcies als tres pels vostres comentaris, Maurici, Arcangelo i Joan. I millor que no el malinterpretin, Joan: això no deixa de ser ficció, sense ànims d'ofendre ningú.
ResponElimina